Sacerdoci Romà

La religió romana va anar canviant al llarg de la seva història en acceptar sense massa problemes, la influència de les religions dels diversos pobles amb els quals va estar en contacte; de primer dels etruscs, després dels grecs i, finalment, en època imperial dels diversos corrents orientals.

La religió romana primitiva

L’organització dels aspectes polítics i religiosos de la ciutat de Roma , fundada per Ròmul l’any 753 aC, es atribuida per la tradició al seu successor, Numa pPompili. A ell es deu:
a) La creació del calendari en el quals quedaven distribuïdes les principals festes religioses
b) La creació dels principals cossos sacerdotals: els pontifex els flamens i els augurs.

El Rei es el cap de la religió nacional, està assitit per sacerdots seleccionats entre les families patricies agrupats en col·legis i seleccionatd per cooptació, gaudeixen de privilegis i estan exepmpts de carregues públiques, d'ells només les vestals estan consagrades al celibat.

Amb la caiguda de Tarquini el superb rels `poders reals es divideixen entre els magistrats i es un sacerdot el Rex sacrorum o rex sacrificulus al qual s'imposa renunciar a totes les demes funcions per evitar un eventual restabliment del poder real.

Durant l'imperi els col·legis sacerdotals estan plens i la gran majoria reservats a l'ordre senatorial i alguns a l'ordre equestre

1 culte als deus de la ciutat

Els pontifex: El seu nombre original era de tres quatre o cinc, estan presidits pel rei i deuen els eu nom a la consrvacio del Pont Sublici

Entre les seves funcions destaquen:

• Vigilar les practiques de la religio tan publiques com privades
• Determinar els deures del poble cap els seus deus

El nombre i la importancia dels pontixex creixera durant la republica son 15 en epoca de Sila i 16 en epoca de Cesar.

Les funcions del Pontifex maximus eren:

• Elaborar el calendari dels dies Fastos (laborables) i Nefastos (festius)
• Mantenier al corrent la llista dels Indigamentas (llista de deus revisada i augmentada continuament)
• Organitzar cada any la festa de la triada Capìtolina, acte principal del culte nacional.

Es en epoca republicana el cap de la religio Nacional, fins el segle III es anomenat pels seus col·legues com a carrec vitalici el d'autentic rei i despres e s escollit pel poble. vigila els ritual i consulta al senat, te poder sobre tots els scerdotes, anomena i controla elas Flaminis i les Vestals

A l'imperi el carrec de pontifex maximus el porta el propi emperador com a cap de la religio nacional

Flamens: aquesta paraula esta relacionada amb el sanscric Brahman = pares, els flamen son 15 son els sacerdots publics del culte romà i son els unics que no estan organitzats en col·legi. Cada flamen esta dedicat al servei d'una divinitat

Els flamens majors estan dedicats al culte de Júpiter Mart i Quirinus i els seus noms son (Flamen Dialis, Martialis i Quirinalis, els altres dotze consagrats aaltres deus es diuen Flamen menors

El mes important era el flamen Dial encarregat d'acomplir les funcions religioses del rei quan aquest no es trobava a Roma , no podia fere cap feina, no podia muntar a cavall ni passar mai una nit fora de la seva residencia a canvi perpo tenia dret a un lloc al senati a cadira curul.

La figura del Flamen Dialis que a final de la republica s'haia abandonat es reinstaurada per August

Al mateix temps s'instituira un flaminat especial dedicat al culte de Juli Cesar divinitzat. a partir de llavors tots els emperdors a la seva mort sondivinitzats i tenen consagrat un flamen perpetuus

August creara també el col·legi dels augustals destinat a servir el culte del genius de l'emperador i dels seus Lares.

Els Salis Els salis o saltadors eren 12 estaven onsagrats al curte del deu Mart i Numa els havia confiat la custodsia d'un escut caigut del cel, el rei Numa en va fer contruir 11 mes d'iguals per evitar el seu robatori, una vegada a l'any al mes de març ballen una dança guerrera saltatio al ritme d'un cant sagrat.

Els Fecis son un col·legi diplomatic , la seva creació s'atribueix a Numa pero l'arma de silex amb la qual copejen les seves victimes al sacrifici garanteix el seu origen prehistoric.

Son els que executen les declaracions de guerra i la conclusio de tractats, el cap de cada una de es eevs delegaacinses diu Pater Patratus.

Son els creadors del dret internacional Ius Fetialis

Les Vestals (primer 4 despres 6 i finalment 7) Procedeixen d'un culte anterior a Romul (la seva propia mare Rhea Suilvia era un vestal consagrada).

Manrtenien el foc de la ciutat personificat per la deesa Vesta al seu front esd trobava la Suma Vestal

Eren escollides entre les joves de les families patricies sense cap tara fisica eren allotjades a l'atrium Vestae i estaven vinculades al culte durant 30 anys els deu primers d'aprenentatge, deu de practica i deu d'ensenyança feien vot de pobresa i d'ascetixme, la seva debilitato l'ncompliment del seu vot er castiagat despiatadament eren enterrades vives.

2 Culte als deus de la naturalesa

Els lupercs Es un col·legi de 12 sacerdots triats entre les families patricies maes antigues de Roma els Quinctilis ie ls Fabis, cada any durant el mes de Febrer realitzen un ritual magic desdtinat a defensar els ramats contra els llops.

Despres recorren els carrers de Roma mig despullats i copejant amb corretges de cuir de cabra a aquells que desitgen tenir fills, bons ramats i bones collites, durant la festa de la Fecunditat o Lupercalia en honor del deu Lupercus (llop-cervol) o Faunus assimilat mes tard al Pan dels grecs.

Els Arvals: son tamb eun col·legi de 12 sacerdots constituits al principi pels 12 fills del pastor Faustulus que cada any dutrsant el mes de maig celebren als voltants de Roma una cerimonia en honor de la Dea Dia, Ceres la terra Nutricia.

3 Predicció de l'avenir.

Els augurs. Els augurs no son propament un col·legi sacerdotal sinó un experts oficials per la interpretació del signes celestes eren 6 en total en temps de Tarquini el Superb

Eren els encarregats de consultar els auspicis (aves spicere) en nom de l’estat; especialemernt observaven el vol dels ocells o laq gana dels pollastres sagrats. Com que no es podia prendre cap decisió política o militar sense haver consultat prèviament els auspicis, la seva influència va arribar a ser molt important.

Els haruspex En època de la monarquia es va crear una nova i important escola sacerdotal: els haruspex, sacerdots encarregats de vaticinar l’avenir examinant les entranyes (hara en etrusc) – fonamentalment el fetge – dels animals sacrificats deduint-se presagis. El complex ritual que seguien per portar-ho a terme feia d’aquest tipus d’endevinació una activitat summament especialitzada. També eren experts mitjançant l’observació d’un llamp, a esbrinar si aquest era de bon o mal presagi;

El col·legi d'haruspex que fins e l'epoca de l'imperi es considerava sacerdots de rang inferior rep la seva formacio a la Academia, el seu nombre es limitat a 60 per escapoar a critiques i bromes i reben la consagració oficial sota al govern de l'emperador Claudi

Els interprets dels llibres sibilins El rei Tarquini el superb va comprar a la sibila de Cumes els llibres sibilins, llibres de caràcter profètic i va constituir un col·legi de dos sacerdotsels duoviri sacris faciundis per decobrir alla en cas d'aconteixements meravellosos prodigia indicacions capaces de salvaguardar Roma.

Sila augmenta el nombre de interprets dels llibre sibilins de 10 a 15 membres i els encarrega la vigilancia dels cultes estrangers. Quindecemviri sacris faciundis

Els cultes orientals, L'arribada de nous deus procedents sobretot d'orient portaran també la institució d'altres col·legis sacerdotals

Archigals de Cibeles
Grans sacerdots de Isis
Patres de Mitra

Religió familiar

L’erudit francés Fustel de Coulanges, en la seva obra la ciutat antiga definia la familia com un grup de persones a qui la religió permetia invocar la mateixa llar i oferir menjaar fúnebre als mateixos avantpassats
Entre les persones que comnprenien aquetsta societat religiosa no hi era compresa l’esposa, llevat que renuncies prèviament al culte de la seva pròpia família, cosa que nomes succeia quan el matrimoni s’havia celebrat amb la fórmula cum manu.
El summe sacerdot d’aquesta petita comunitat era el pater familias: a ell, i només ell li competia celebrar els ritus familiar i entre les sevs obligacions hi havia la de conservar-los i transmetre’ls als seus descendents per mitja del fill mascle.

Cultes domèstics (sacra familiaria)

Els cultes domèstics eren practicats nomes per les families patricies i eren l'index mes profund de la desigualdat social, els cultes domestics estaven basats en una sola creencia la immortalitat de l'anima

1 Culte al primer avantpassat: Lers families patricies, gens, rendien culte al seu primer avantpassat fundador de la família,aquest priumer fundadior era normalment un home.

La família Iulia (Gens Iulia) venera com afundadora la deessa Venus com a mare d'Enees i avia de Iulo .

2 El culte al llar domestic: A l'atri de les cases patricies hi ha una capella domèstica (lararium o sacrarium), es un altar (ara) que esta foradat a la part de dalt (llar) on es conserva el focus patrius on sempre esta ences el foc sagrat.

Un ninxol acull les petites estates de cera que rtepresenten els deus familiars als quals poden oferirse flors i sacrificis.

Els lars, (lar familiaris) deu de la casa als quals poden oferirse flors i sacrificis.
Els penats deus de les provisions (penus-rebost)

3 Els culte als morts: Es d'origen etrusc i va se r fundat sovbre el temor als morts, les animes dels morts estan considerades com perilloses i malefiques cal apaciguar la seva rancunia amb gests rituals.

Les seves estatues (manes) situades a l'latar domestics reben flors i aliments els dies d'animversdari del seu naixement.

Tenen a mes consagrades dues festes: Les feralia que duran nou dies durant els quals no se celebren matrimonis i els temples estan tancats

Les lemuria cerimonies funebres celebrades durant els idus de maig, destinades a conjurar els malefiucis dles espectres (larvae) i les animes dels criminals i deles seves victimes (lemuria) les Lemuria duren sis dies i les practiques religioses duren tres nits. El dia dels idus de Maig les vestals llencen al Tiber 30 maniquins de "mimbre" que repreeenten als ancians i son la resta d'un antic sacrifici humà.

El Geni domestic: Cada home des del seu naixement esta assistit per un Geni (Genius) en el cas de l'home esta representat a vegades per una serp. Les dones no tenen Genisu propi i el seu lloc esta ocupat per la deessa Juno. El culte molt senzill esta associat amb la participacio d'esclaus i lliberts als cultes domèstics.

Organització dels cultes domèstics

El culte domestic no te un ritual comú suo quisque ritu sacrificum faciat

El pater families es el ministre del culte domestic i ensenya als seus fills les oracions, els himnes i les practiques de las seva religió domèstica ja que el fill el substituira com a ministre quan mori, si un home no te un fill que el substitueixi en pot adoptar un.

Les filles no poden particpar del culte domestic del seu pare fins despres del matrimoni

Un esclau dela casa serveix de sagrista en els rituals domestics i en treu una certa preeminencia entre els altres esclaus.

El sumus puntifex ha d'assegurear-se la correcta pràctica dels cultes familiars per garantir la tranquilitat del públic i lliurar-lo dels lemurs.

El culte public

Els romans son un poble molt religios i rigoros en l'observacia dels rituals, de tal manera que qualsevol equivocacio o negligència els obligava a començar altra vegada tota la cerimònia.

1 LLocs de culte:

Templum designa en primer lloc el camp d'observació rectangular que l'augur traça al cel inauguratio am bel seu bastó encorvat lituus i on anotarà el pas dels ocells. els favorables a la dreta dextra els desfavorables a l'esquerra sinistra

Despres la paraula templum es va aplicar a la part del cel que domina el recinte sagrat de Roma. pomerium al centre del qual es realitzen les consideracions dels augurs.

Finalment templum va pasar a significar la residencia d'un deu, el temple esta destinat nomes a resguardar l'estatua a la "cella". Eñl culte se celebvra davant del temple a l'aire lliure entorn d'un altar (altaria es l'altar d'un deu superior i ara el de qualsevol altre deu).

Els temples son petits i rectangualars la gent no hi entra mai. A Roma es troba un temple rodo el de Vesta pero segons Aulo Geli es deu al tipic ritual que s'hi celebra i no pot ser considerat com un temple.

Altres llocs de culte: les capelles

aedicula - quan nomes hi ha una estatua,
sacellum - quannhi ha un altar
lucus - bosc sagrat
fons - font

Al final dela republica els temples cauen en ruines a causa de l'escpticisme del poble, es roben els tresors dels deus i moltes d les antigues festes religoses deixen de celebrar-se. els sacerdots perden part de les seves funcions.

2 Oracions i promeses (votum)

Les oracions: el sacerdot llegeix les formules i el fidel (suplicant) tocant l'altar o els genolls d el'estatua les repeteix evitant qualsevol error. Les oracions acabaen amb l'adoratio, acte d'enviar un petó amb la ma esquerra oscula facere o amb l' acte d'agenollar-se supplicatio

Els vots: vota facere suscipere, concipere, es fer promeses a un deu, edificar un temple, celebrar jocs, (ludi votivi) oferir sacrificis , dons, primicies, de collites etc. A vegades es redacta el vot en una taula de fusta lligada als genolls del deu.

3 Els sacrificis: els sacrificis segueixen en ordre a les oracions i els vots . Per oferir un vot l'oficiant ha de banyar-se i revcestir-se amb una roba blanca
Els animals a immolar si son grans (victima) i si son poetits (hostia) han de ser animals sense tara, Estan adornats de cintes (vittae) i les banyes pintades d'or Els esclaus sagrats els prten amb un acorda pero sense estirar perque sembli que ells mateixos van al sacrifici

Abans del sacrifici es col·loca sobre el cap de la victima un pastis elaborat per les vestals i fet de mel, farina i sal (mola salsa) i es ruixa la victima amb el vi poreviament degustat pel sacerdot es la libacio (libatio)

Quan tot esta a punt el servent (victimarius) demana permis al sacerdot amb aquestes paraules: Agone ?

A les quals el sacerdot amb el cap cobert per la toda respon hoc age, i el victimari immola la bestia ( immolare de mola salsa ) d'un cop de destral o de ganivet.

Un cop decapitada la bestia els haruspex examinen les entranyes (exta) mentre s quemla carn es reparteix entre el sacerdot i els presents, si els exta sobretot el fetge donen bona impressio es cremen a l'altar si no tenen bon aspecte el sacrifici s'ha de repetir perque no ha agradat als deus.

Al principi eren també frequents els sacrificis humans.

Durant la republica els sacrificis humans hgairebe desapareixen pero durant lese guerres ciuvils tornen a reapareixer, despres de la batalla de Perusa Octavi va fer immolar a l'altar de Cese molts centenars de ciutadans notables.

4 Les festes i Els Jocs

El calendari republica te marcats fins a 45 dies de festes religioses, les festes poden ser fixes, "aestivae" o mobils " indictivae" les festes de la ciutat indican el caracter realista de la religió romana i tenen per objecte esencialment practicar els rituals de protecció.
A les festes de l estat s'afegeixen festes dels temples. festes dels barris de les quals moltes conserven el seu caracter agrari com les compitalia, festa de les cruilles. per altra banda el dia dels idus de cda mes esta consagrat a Jupiter.

Els jocs Son manifestacions espectaculars dedicades a una divinitat.

Els primeres jocs que es van celebrar aRoma daten de l'epoca de Romul es en la celebracio de les consualia jocs en honor de l deu agrari Consus quan es produeix el rapte de les sabines,

Tarquini l'antic va construir el circ maxim i va instituir els Ludi Romani que se ce lebraven anualment

Durant l'epoca republicana 60 dies estan dedicats a Jocs publics els ludi solemnes celebrats a data fixa i ggeneralment en ocasio de les festes religioses.

per altre banda augmenten els ludi votivi celebrats una sola vegda en honor d'una gran empresa poden estar organitzats diretament per l'estat o be per particulars sota la supervició de l'estat.
Capo al final de la republica organitzar jocs es una bona propaganda per atreure el favor dels electors.

5 Practiques excepcionals

Purificació (lustratio) es realitza al mig d'una processo dopnant tre voltes a l'objecte que es vol purificar, el ritrual acaba amb el sacrifici d'un porc una ovella i un toro (suovetaurilia, sus-ovis-taurus) aquest ritual se celebra copm una promesa per obtenir un favor important

Devotio i consecratio capitis, aquest ritual te per objecte declarar sacera un individu es a dir consagrar-lo als deus infernals, aquest ritual es en realitatuna condemna religiosa que comporta la condemna civil d'exili o mort i la perdua dels bens

Festi: ofert a l'estatua d'un dei ajagut enn un llit "lecisterne" o sentat aen una cazdira "sellisterne" sobretat dedicades a les estatues de Jupirer "Epulum Iovis", Juno i Minerva.

Decadencia dels cultes tradicionals al final de la republica: sota l'impuls de les idees gregues els cultes tradicioalscauen en la decadencia. Epiucur afirma que els deus no s'ocupen del s hoes l a bona societat republicana es escepticai copnsidera qu ela religio nomes es necessaria per a la plebs. el poble també abandona poc a poc les tardicions-

El culte popular

Els plebeus al principi no podien porendre part ni dels cultes domestics ni tampoc als cultes publics per aixo van començar a celebrar cultes populars sobretot de caracter agrari.

Ceres va ser la principal divinitat dels plebeus celebraven jocs enbn honor seu.

Pales era una divinitat pastoril provtectora del Palati, era un ade les divinitats mes antigues El dia 21 d'abril aniversari de la fundacio de Romna celebraven els Palilia amb una gran festa i focs semblants a Sant Joan.

Lares compitalia (Lars de les cruïlles) la gent modesta i els esclaus es retien un culte especial la seva festa, les compitalia instituida pel rei Servi Tuli es celebrava a primer de gener i permetia devirtir-se a les classes mes humils.

Religió Romana

a religió romana va anar canviant al llarg de la seva història en acceptar sense massa problemes, la influència de les religions dels diversos pobles amb els quals va estar en contacte; de primer dels etruscs, després dels grecs i, finalment, en època imperial dels diversos corrents orientals.

La religió romana primitiva

En un principi la religió romana va girar entorn de les idees del numen, voluntat o força divina amb la qual s’havia de tenir sempre bones relacions. Aquesta divinitat no tenia representació humana i no necessitava temple; el seu culte es feia en plena naturalesa: al camp, al bosc, en coves...
D’entre un grandíssim nombre de divinitats es van destacar tres des de molt antic: Jupiter, Mart i Quirí , que formaren la primera triada del mon romà.

Influència estrusca i grega
Els tres darrers reis que van governar Roma foren d’origen etrusc, el poble més poderós i culturalment evolucionat d’Itàlia abans de l’expansió romana. La seva influència ers va deixar sentir ent tots els camps i, logicament també en el religiós.
La religió etrusca que ja havia asismilat molts elements grecs , va introduir l’antropomorfisme dels déus. Las primera estatua de Júpiter amb forma humana fou obra d’un escultor etrusc.
En aquesta època es va construir un temple magnífic el Capitolí en honor de Júpiter Juno i Minerva, anomenats per aquesta raó la triada capitolina, que va substiutir l’antiga triada d’origen indoeuropeu. Júpiter, Mart, Quirí. També es van introduir nous déus: Diana, Fortuna, Mercuri, etc...
El canvi de govern que va comportar la caiguda de la monarquia i la implantació de la República no va afectar l’evolució de la vida religiosa: van continuar les antigues institucions i les escoles sacerdotals. L’any 300 aC, però, es va produir un canvi transcendental d’ordre social: es va publicar una llei segons la qual els plebeus podien accedir als càrrecs sacerdotals , reservats fins aleshores als patricis.
Quan Roma va conquerir la Magna Grècia (les colònies gregues situades al sud d’Itàlia) el segle III aC, la influència grega, que ja s’havia deixat sentir molt abans es va intensificar i els déus romans van acabar assimilant-se amb els grecs, amb els quals tenien molts trets comuns.

Època imperial

A Partir d’August la religió es va convertir en un dels suports més sòlids del règim imperial. En morir, un decret del senat va elevar August a la categoria de deu, i el seus successors van continuar amb aquest costum; alguns, com Calígula, es van fer construir estàtues als temples fins i tot en vida.
A més d’instaurar-se el culte a l’emperador, es van començar a introduir a Roma diversos cultes i religions precedents d’Orient, entre les quals destaca el cristianisme per las seva repercussió posterior.

Cultes orientals a Roma, el cristianisme

Els poders polítics romans no van poder evitar la infiltració de cultes estranys, principalment orientals, que van prosperar sobretot durant l’època de l’imperi . Aquests cultes eren més espirituals i oferien a l’home una esperança després de la mort.

Déus orientals
Entre els cultes procedents d’orient que van tenir alguna repercussió a Roma, els que van assolir una major difusió foren els de la deessa Cíbele, els dels déus Isis i Osiris, i el del déu Mitra.
• Cíbele. Aquest culte d’origen asiàtic es coneixia a Roma des del segle III aC, ja que l’any 205, amb motiu del desastre bel•lic a la segona guerra púnica, es va introduir a Roma la pedra negra, forma sota la qual s’adorava la deessa Cíbele en un principi; però la seva major popularitat la va assolir en època de l’emperador Claudi, que va incloure en el calendari de festes les celebrades en honor d’aquesta deessa, en les quals es commemorava la mort i resurrecció d’Atis, el seu company i amant. En els seus ritus, els sacerdots, anomenats gals, arribaven a automutilar-se presos d’un furor religiós.
• Isis i Osiris. Aquests dos déus, d’origen egipci, encara que eren també coneguts en època romana republicana, van arribar al seu apogeu en temps dels emperadors Calígula i Claudi. Igual que el de Cíbele, també és un culte de mort i resurrecció. Osiris, déu de la fertilitat, és mort pel déu de les tenebres, Set. Isis aconsegueix reunir les seves restes i les torna a la vida, i es converteix en el déu dels morts.
• Mitra. Antic déu iranià. En les representacions apareix com un jove que mata un toro, de la sang vessada del qual sorgeix tota la vida vegetal i animal. Els seus ritus tenen una gran semblança amb els del cristianisme: la seva festa se celebrava el 25 de desembra, practicaven els ritus del baptisme, etc.

EL CRISTIANISME

L’aparició del cristianisme, d’origen jueu, i la seva implantació posterior, és, sens dubte, l’esdeveniment històric més trascendentnal esdevingut dins de les fronteres de l’Imperi romà. A mitjan segle I ja hi havia a Roma comunitats cristianes que van augmentar amb nombre quan hi van arribar Sant Pere i Sant Pau per predicar la nova religió.
El carácter monoteiste i exclusivista d’aquesta religió, i la resistència a acatar el culte a Roma i a l’emperador divinitzat, la va fer poc grata als ulls del poder. Neró va culpar als cristians de l’incendi de Roma, esdevingut l’any 64, i va decretar contar ells la primera de les persecucions en que van morir, entre molts d’altres Sant Pere i Sant Pau.
Amb l’edicte de Milà (313), proclamat per l’emperador Constantí, es va establir la llibertat de culte per a totes les religió, inclós el cristianisme, fe a la qual s’havia convertit, l’emperador, l’any anterior, després de vèncer Maxenci al pont Milvi. Anys més tard, el 380, l’emperador Teodosi la va proclamar religió oficial de l’Imperi.

L’oracle de Delfos

D’entre tots els centres oraculars, el que va assolir més prestigi fou el dedicat a Apol•lo, a Delfos. Des de molt antic hi va haver un oracle dedicat a la deessa Gea: una gruta custodiada per una gran serp anomenada Pitó, a la qual Apol•lo donà mort amb les seves fletxes i va establir allí el seu temple oracular. En record de Pitó, les sacerdotesses van rebre el nom de Pitonisses o Píties. Aquestes havien de ser filles d’un matrimoni legítim, de família honorable però pobre.

Cerimònia de la consulta

Les sessions se celebraven el dia 7 de cada mes, commemorant el naixement d’Apol•lo que, segons la tradició, va tenir lloc a la illa de Delos el dia 7 del mes setè. En aquestes dates acudien a Delfos pelegrins del món sencer amb l’esperança que es pogués atendre la seva consulta. Arribat el dia, la Pítia, després de prendre un bany purificador a les aigües de la font Castalia i de beure aigua de la font Casotis, es dirigia al temple acompanyada dels sacerdots. En primer lloc els sacerdots del temple acollien els fidels. Cada fidel havia de lliurar, com a pagament de la consulta un pastís de mel (pelanós) o el seu equivalent en diners. Després es dirigien al temple per la Via Sacra un camí poblat d’estatues bellíssimes.
En la cerimònia s’havia de sacrificar un animal, preferentment un cabrit. Però abans s’havia de consultar si el déu estava disposat a revelar-los aquell dia es seus oracles. Per això es ruixava l’animal amb aigua freda i, si tremolava en rebre l’aigua la cerimònia continuava; en cas contrari, se suspenia fins al mes següent. Sacrificat l’animal, els consultants entraven al temple, travessaven la primera porta on hi havia inscrites les famoses màximes: “Coneix-te a tu mateix” i “Res en excés”, i passaven a la gran sala del temple, on esperaven el seu torn. Quan li arribava l’hora, el consultant baixava per una escala fins arribar davant de la pítia, de qui el del separava una cortina. Aquesta era en una fossa asseguda sobre un trípode, tocava l’òmfal i subjectava en una mà una branca de llorer.
Un cop havia entrat en trànsit, donava les respotes a les preguntes formulades. Les preguntes es feien oralment; només els grans temeess d’Estat, encomanats per regla general a delegacions oficials, es feien per escrit. La pítia donava les seves respostes parlant sempre en primera persona, com si fos el déu qui parlés; els sacerdots les anotaven, les interpretaven i les donaven a l’interessat escrites en vers, amb un text generalment ambigu, de manera que sempre quedava assegurada la veracitat de l’oracle.

Què és un oracle?

El terme oracle tenia en l’antiguitat un doble sentit; d’una banda, designava la resposta de la divinitat a una pregunta formulada per mitjà d’un intermediari i, de l’altra, el santuari on es feien aquestes consultes.
El poble grec va tenir una gran fe en els oracles al llarg de tota la seva història, i molts dels seus santuaris van arribar a assolir una fama extraordinària en tot el món antic: hi acudien devots dels punts més allunyats del planeta a formular les seves consultes.
Els romans, a pesar que eren summament supersticiosos, no van tenir grans oracles nacionals i, moltes vegades, van acudir per a les seves consultes grecs o egipcis. Només la Sibil•la de Cumes, el Llibres Sibil•lins i el temple de la deessa Fortuna a Preneste van assolir cert renom.

Alguns oracles famosos

Heròdot ens ha deixat una àmplia col•lecció d’oracles la resposata dels quals es va donar per escrit. Són molt coneguts els referents a Cressus rei de Lídia, i a Pirros, rei d’Epir.
Cressus va consultar a l’oracle si havia d’atacar Pèrsia o no, i aquest li va respondre que, si declarava la guerra a Pèrsia destruiria un gran Imperi. Interpretant que l’Imperi destruit seria el de Cir, Cressus li va declarar la guerra, l’oracle va encertar de ple, però fou Cressus el derrotat i el seu Imperi el destruït.
A una altra consulta en el mateix sentit, l’oracle va respondre: “Quan un mul arribi a ser rei dels Medes, aleshores, Lidi de peus tendres, emprén la fugida cap a l’Hermos, no et quedis aquí ni t’avergonyessis de ser cobart”. Cressus no va comprendre el significat de l’oracle i va atacar Cir amb els resultats que ja hem vist. No va comprendre que el “mul” de que parlava l’oracle era Cir el qual, en ser fill de pare persa i mare meda, era de raça mixte, com els muls, nascuts d’una somera i un cavall o d’una euga i un ase.
Quan Pirros li va consultar sobre el resultat del seu enfrontament amb els romans, li va respondre l’oracle: “Aio te, eacida, romanos vincere posse”, que es pot entendre de dues maneres diferents: “et dic, descendent d’Èac, que tu pots vèncer els romans”. Però també es pot interpretar en sentit oposat: “et dic, descendent d’Èac, que el romans poden vèncer-te”.