Agora Grega

L'agora de les ciutats gregues

L'agora era el lloc on esl grecs solien reunir-se a tot hora , especialment a migdia per parlar dsels assumptes de la ciutat i per fer les compres quotidianes. Aquesta activitat era tn important que l'expressió que en grec clàssic designava el migdia vol dir exactament "l'hora de la plaça plena"

Anar a l'agora

Cada un de vosaltres te el costum d'anar sovint l'un a cal perfumista, l'altre a cal barber, l'altre a cal sabater, l'altre on el porta l'atzar; la majoria sol anar a les cases dels qui estan establerts a prop de l'àgora i molt pocs a casa dels qui n'estan més apartats"

Lisias, 24, 20 ,

L'agora de la ciutat grega d'Emporion

L'àgora:
"Els grecs construeixen les places públiques quadrades, amb porxos espaiosos i duplicats: les adornen amb moltes columnes i amb arquitraous de pedra o de marbre i hi fan galeries porticades al pis superior."

Vitruvi 1, 1,

A l'àgora d'Emporion hi havia una gran zona porticada i no hi devien faltar estàtues de divinitats i de magistrats. L'àgora era el lloc on els emporitans es relacionaven amb els seus veïns i amb els forasters que solien desembarcar en el seu port acollidor. Ho devien fer d'una manera semblant LA que ens descriu Lísias pel que fa al'agora d'Atenes

De segur que també les emporitanes hi devien fer el mateix que els homes, ja que el costum atenés que les dones de les classes benestants romanguessinn recloses a casa no es devia complir a Emporion per la seva condició de ciutat mercat. De bonmatí les noies devien sortir de casa a buscar aigua a la cisterna o al pou públics que hi havia prop del'àgora, a comprar el que calia per a fer els apats de cada dia ( i no com a Atenes on els homes eren els que feien aquesta tasca) i a fer petar la xerrada amb les amigues a la font o a qualsevol lloc molt concorregut.

En un costat de la'àgora hi havia el mercat o stoa, uns porxos formats per dues filerades de dotze columnes cadascuna i per nou àmbits rectangulars on s'estatjaven entitats comercials importants. L'àgora i l'stoa d'Emporion no erne gaire lluny del port.

Estructura de la ciutat grega

Vitruvi va recollir, en la seva obra, un seguit de principis que havien estat respectats cada vegada que s'havia de dissnyar l'assentament d'una nova ciutat. Els grecs quan fundaren Emporion i el romans quan construiren moltes ciutats de la península ibèrica, van seguir el model del lloc d'on procedien. Aquestes experiències les va sintetitzar Vitruvi en el seu tractat De Architectura

El traçat dels carrers

Normes per a construir una ciutat

"La construcció de les muralles es regirà pels principis següents: en primer lloc s'escollirà un indret ben sa . Cal que aquest lloc sigui elevat i que estigui protegit de les boires i de les glaçades, i no orientat cap als vents càlids ni cap els vens del nord, sinó cap a les zones templades: finalment cal evitar la proximitat de les zones pantanoses...

Un cop fetes les muralles, cal fer dins el recinte la distribució dels solars i de les places i marcar la direcció dels carrers segons els punts cardinals. Serà una bona disposició si els vents no coincideixen amb la direcció dels carrers. Car, si els vents són freds, molesten; si són càlids, desequilibren; si són humids, perjudiquen la salut"

Vitruvi 1,4; 6,1,

El model hipodàmic de la ciutat d'Emporion:

La disposició urbanística de la neàpolis d'Emporion, la única ciutat grega de la península ibèrica que ha estat excavada, segueix l'anomenat disseny hipodàmic, segons el qual cal que els carrers siguin paral·lels de nord a sud i que es creuin perpendicularment amb els que van d'est a oest, formant una quadrícula geomètrica com la d'un tauler d'un joc d'escacs.

Hipodam de Milet

"Hipòdam, fill d'Eurifront, ciutatdà de Milet, que va inventar el traçat gepomètric de les ciutats, va projectar el Pireu"

L'adjectiu hipodámic deriva del nom de l'arquitecte grec Hipòdam de Milet, que al 443 aC. a petició de Pèricles, va dissenyar la colònia de Túrios situada al sud d'Itàlia i va projectar la urbanització del Pireu, port d'Atenes. Sense dubte havia après aquest sistema dels seus compatriotes milesis, que ja feia temps que el feien servir. A l'Atenes de Pèricles, aquestes idees urbanistiques devien significar un canvi revolucionari, ja que fins llavors el traçat dels carrers depenia gairebé exclussivament de l'atzar.