Edificis del forum

Els temples
Els romans sempre edificaven els seus temples com a centre dels seus santuaris o en llocs centrals del fòrum, L'estructura dels temples romans té el seu origen en els temples grecs i etruscs.
Els temples romans tenien dues parts:
- El vestíbul, que estava voltat de columnes a les quals els romans van afegir una segona fila
- La cel•la, que era realment el lloc de culte, era un lloc tancat i voltat d'un mur i aquest quedava adosat a la paret. Més endavant van afegir a la part del darrere del temple un peristil.
La cel•la és més reduïda que en els temples grecs i el seu entorn s'afegeixen fileres de columnes, una adossada al mur i un altre exterior.

La Cúria
És un edifici quadrat a exemple de les sales dels palaus, allà es reuneix el senat de cada localitat.
Les Botigues (tabernae)
Sota els porxos del foro es situaven les botigues i a vegades fins i tot un mercat.
La Basílica
Edifici de caràcter polític inicialment la seva funció era judicial però després va derivar en sala de reunions de tot tipus servirà de model a les sales dels grans palaus imperials.
El plànol de la basílica, molt senzill, servirà també per estances privades i per la basílica cristiana. L'èxit d'aquesta estructura es deu a l'adaptació de l'edifici a les noves funcions.
La basílica és un local tancat, estructurat entorn d'una columnata que o bé l'envolta o bé es distribueix en fileres paral•leles (dues o més). És reserva un lloc privilegiat pel magistrat o el tribunal i aquest lloc pot destacar-se col•locant-lo sota d'un absis, al costat oposat de l'entrada. Aquest lloc de privilegi pot enriquir-se multiplicant el nombre de naus o bé d'absis.
En l'arquitectura de la basílica destacarà sobretot el sostre generalment de doble vessant on la nau central té més alçada per posar-hi finestres, poques vegades són de volta.

El Temple

Els romans primitius veneraven divinitats incorpòries que eren acció o voluntat pures, els numens. Com que no tenien aparença física no eren representades mitjançant imatges. Les pregaries per a demanar que els numens fossin propicis als humans les feien en recintes sagrats, que no calia pas que fossin temples sino llocs consegrats als deus.
Però a mesura que la religió romana va rebre influències de la civilització etrusca i de la civilització grega, els primitius numens van prendre forma humana, i es van identificar amb els deus de l’Olimp. Arran d’aquesta fusió esl deus romans, com els grecs, necessiten una casa, i els temples són construïts com a estatges per als déus. De la mateixa manera el temple romà es una síntesi del temples etrusc i del temple grec.
El temple etrusc era edificat sobre una base elevada,o podium, amb una escalaa d'acces frontal que conduïa a un vestíbul, generalment amb columnes, des del qual s'entrava a la cel-la, que ocupava tota la amplada i tota la llargària del pòdium llevat de la ocupoada pel vestibul. Les parets del temple etrusc estaven fetes de maons, però la resta era de fusta o de ceràmica.
Els romans van adoptar delñs grecs el podium i l'escala d'accés frontal. Per aixó, la part important i acurada del temple romà es la façana, i l'entrada del recinte on rel temple està situat queda de tal manera que l'espectador, en entrar-hi, veu el temple de cara. El temple romà doncs es troba a al mig del santuari, i de vegades, té la paret posterior inclosa el mur del recinte, amb la qual cosa l'edifici perd l'independència que era una dels característiques del temple grec.
Per influència grega, els romans van afegir una segona fila de columnes al vestibul del temple etrusc, i així el temple romà aconsguia de tenir més profunditat.
En altres casos van aixecar una fila de columnes al voltant de tot el temple. Com que la cel•la ocupava tota l'amplada del podium, simulaven les columnes laterals amb pilastres semicirculars adosades als mur dels ciostats i de la part posterior de la cel•la tal com es veu en el temple de la fortuna viril de Roma.
Finalment un altre tipus de temple, tot i que conserva el podium i les calafrontal, presernta el peristil dels temples grecs.
D'aquesta manera la cel•la més reduïda, queda totalment envoltada per una o dues files de columnes exemptes.
Els romans van emprar la pedra en la construcció de temples, però també van fer servir el maó, que generalment era recvestit amb plaques o pols de marbre. L'us del maó va fer possible l'aparició d'elements arquitectònics corbats, que estan absents de l'arquitectura grega, dissenyada a base de línies rectes.
Classificació dels temples
Els temples, ja des de l'antiguitat, foren classificats en diversos tipus, segons el nombre de les columnes i la seva col•locació.
Classes de temples:
Les disposicions dels temples a partir de les quals es determina el tipus de les seves estructures són aquestes. En primer lloc, el inantis pròstil, amfipròstil, els caris i els lélegs, van poats als déus immortals, van comn

ORDRES ARQUITECTÒNICS:

El temple in antis: és aquell que a la façana, té les antes de les parets que tanquen la cel•la, i al mig de les antes hi ha dues columnes. El temple pròstil és igual que el temple in antis, però té columnes angulars, al davant de les antes, i arquitraus a la part superior. El temple amfipròstil, presenta els mateixos elements que el pròstil, però a més a més, té a la part posteior columnes i frontó igual que al davant.
Vitrubi 3, 2, 1
El temple perípter: es el que té una fila de columnes tot al voltant del cos de l'edifici, de manera que hi ha un pasadís entre la paret de la cel•la i la columnata.
El temple dípter: té una doble fila de columnes al voltant de la cel•la.
El temple pseudodípter: és construit de forma que a més de tenir una filera de columnes tot al voltant del cos central de l'edifici, en la part anterior i posterior n' hi ha una altra. Així semla dípter per la banda de les façanes, però en els laterals només presenta una filera de columnes. El tipus de temple que aconsegueix la simetria total, tan apreciada pels grecs, és el tolos, de planta circular que generalment té una filera de columnes al voltant de la cel•la.
Les columnes dels temples podien ser totes d'una peça o monolítiques o fetes amb tambors que s'unien amb grapes de ferro la part anterior. Després es tapaven les juntures amb estuc perquè no s'hi veiés cap escletxa.

Les Termes

Les termes ocupen un lloc destacat durant l'imperoi, perque donen la comoditast que les cases no tene en quan a la higiene i a més jugennun paper social com a lloc de reunio.
La seva planta pot variar segons les dimensions però sempra poresenta una organització identica.
La sala freda (frigidarium) la mes ampla que constitueix el centre en torn al qual es distribueixen els vestidors, la sala tebia (tepidarium i la calenta (caldarium ) es completen amb uns espais decoberts pel passeig i els exercicis físics (palestra)
Es fa servir material lleuger,( rajola) i volta d'arestes que permet construir i cobrir edificis de gran amplada, en aqwuetes construccions s'aplica un dedcorat alternant de linies rectes i curves (hermiciles i fragments ortogonals)
La decoració es luxosa amb mosaics i placasde marbre a terra i a les parets.

El circ

Les curses en els circs romans:
Les curses de carros, que es celebraven en els circs, constituïen l’espectacle que encenia més passions i partidismes més radicals entre els romans. La planta d’un circ romà, bastant semblant a la d’un hipòdrom grec, és un rectangle allargat, els costats més petits del qual, formen un arc de circumferència. La pista estava dividida per un terraplè allargat situat al bell mig i denominat espina. A cada extrem de l’espina hi havia una meta. Damunt de l’espina hi solia haver obeliscs, molts dels quals procedien d’Egipte, estàtues de divinitats, entre les quals no faltava la de la dea Cibeles, brolladors, iset ous grossos de fusta que servien per a assenyalar les set voltes que calia fer en cada carrera. També set dofins escolpits podien fer una funció semblant.
Al davant d’una de les metes hi havia les cotxeres, anomenades carceres, on els cavalls i els carros amb els aurigues esperavene el moment per a posar-se damunt la línia blanca de partida. Tots els espectadors, asseguts a les grades o càvea, esperaven ansiosos el moment.
Pa i jocs de circ
“Aquest poble només desitja dues coses: pa i jocs de circ”
Juvenal, 10, 80-81

La Basilica

Entre els edificis de caràcter polític trobarem la basílica, la priemr assde les quals es va aixecar a Roma a principios del segle II a C., (basilica Porcia) La seva funció originaria aera d'ordre judicial, pero posteriorment va anr adquirint un caràcter menys exclussiu, fins convertirse en local per tota classe de reunions. La època imperial la convetrteix en un element essencial dels dispositius urbanistics i servirà de model per les sales d'audiència dels palaus imperials El plà de la basilica es fará servir també per les habitacions privades i sembla que també pel desenvolupament de les basíliques cristianes.
L'exit d'una estructura te a veure sobre tot en la seva perfecta adpatació a la funció de l'edifici: un lloc tancat organitzat interiorment per una columnata que l'envolta o que es distribueix en fileres paral·leles als laterals. Es reserva un lloc especialper l'estrat del magistrat., el tribunal se situa enfront de la porta a l'extrem d'un dels eixos del edifici. Es desenvolupa la costum de destacar aquest emplaçament situant-lo en un absis. Al mateix temps l'arquitectura deles basíliques dona solucio al l problema de la coberta, construint en lloc de volta, sostres de doble vessant i amb la nau del mig mes alta per poder posar les finestres,.
Les variacions d'aquest pla de base permeten l'enriquiment per exemple multiplicant el nombre de naus i d'absis

L'amfiteatre

L’amfiteatre és una construcció oval que recorda la unió de dos teatres pel diametre de l’orquestra, on s’oferien tres tipus d’espectacle: els combats de gladiadors, lluites de feres i combats navals.
Consta de les parts següents:

1. El soterrani: El constitueixen les construccions que es troben sota l’arena i que serveixen per a guardar els decorats, les gàbies de les feres, ertc. Està cobert per un empostissat de fusta de manera que queda amagat a la vista del públic.
2. l’arena: És l’espai on feien els espectacles. Al seu voltant hi ha una reixa metal•lica per a protegir al públic de l’escomesa de les feres.
3. La càvea: És la graderia, construïda generalment mitjançant un sistema de galeries amb volta que comunicaven amb uns passadissos interiors que utilitzaven com a aixopluc o passeig.

Comença a uns 4 m. de l’arena sobre la plataforma, o pòdium. Està dividida generalment en tres sectors, separats entre si per passadissos i per un petit mur. A cada un dels sectors s’hi accedeix a través d’unes escales que desemboquen a l’interior de l’amfiteatre per unes portes amples, o vomitoria.

A l’amfiteatre Flavi, que tenia unes dimensions de 188x156 m., existien set grades sobre el mateix pòdium destinades a allotjar els personatges importants. L’emperador s’asseia en una llotja que coincidia amb un extrem de l’eix petit de l’arena. Cada espectador tenia una espècie d’entrada de pedra on figurava el número de la porta d’accés, el sector i el graó en concret.
En cas de necessitat es podia estendre un gran tendal per evitar el sol.

El Colosseu tenia una capacitat d’uns 45.000 espectadors, el de Mèrida (126 x 102 m.) de 15.000 i el d’Itàlica (160 x 137 m.) de 25.000