Un aqüeducte es la conduccio d'aigua que va des de les fonts on brolla fins a la ciutat.
L'aqüeducte sovint partia d'una cisterna que recollia directament l'aigua de la font i que servia per a fer-ne una primera deposició d'impureses.
En els llocs, on el cabal variava segons l'estació de l'any, es construïa un veritable embassament de retenció que permetia conservar un volum d'aigua acceptable en èpoques de sequera. A Hispània n'es un bon exemple el que trobem a6 Km de Merida anomenat pantà de Prosèrpina.
Els grecs tanmateix, feien arribar l'aigua sota terra t, a traves de tunes molt llargs excavats a la roca, els quals desembocaven en un diposit comú des d'on era distribuïda a la ciutat. Els romans foren els primers que adoptaren les arcades com a suport de la conducció, donant-los el seu aspecte més característic. Per tal de mantenir un pendent regular de la canalització per on corria l'aigua i superar amb exit els obstacles deñ terreny, els enginyers idearen la construcció d'arcs, de murs de sosteniment i de canalitzacions excavades a la roca. L'aigua no podia quedar embassada ni correr amb massa força, fet que demanava una lleugera inclinació progressiva fins arribar a la ciutat.
El canal per on circulava l'aigua consistia en una galeria excavada a la roca o enlairada per arcs, el fons de la qual estava arrebossat amb morter que l'impermeabilitzava. Una volta de mig punt o bés unes lloses planes cobrien questa galeria que, intermitentment tenia uns forat s que permetien assegurar-ne el manteniment.
Els romans foren motl reticents a emprar el sifó com a solució tècnica, ja que era molt costos i no oferia uns resultats gaire satisfactoris, i preferiren que l'aqüeducte fes volta. El principi del pendent suau i progressiu era molt mes senzill i segur.
Solucions tècniques per a travessar les valls
"Si des del començament de l'aqueducte fins ales muralles hi ha un desnivell i les muntanyes no són gaire altes de manera que puguin interrompre el flux , sinó que hi ha valls cal fer una construcció fins a l'anivellament... però si la marrada no es molt llarga, cal fer una circumvalació. Si les valls son molt extenses, cal qe la conducció sigui portada fins el fons de la vall. Quan gairebé ariribi al fons, cal recolzar-la en un mur de sosteniment no gaire alt... aixó tindrà forma concava. Tot seguit, quan l'aigua arriba a l'altra banda de la vall, després d'un llarg espai recorregut en el fons, a poc a poc es va acumulant i es impulsada fins a l'alçada del cim del turò.
