La vil·la del camp

La casa de camp dels romans era una granja situada en una finca de producció o fundus, i alhora, un habitatge familiar i una casa per descansar dels trafecs de la ciutat.
Com a granja dedicada als treballs de camp havia de tenir un seguit de construccions adequades a les sevs funcions. Tot el conjunt formava la vil·la rústica.
Com a residencia del senyor, podia arribar a tenir grans edificis amb el terra obert de mosaics i les parets decorades, i luxosos jardins. Aquesta part s’anomenava vil•la urbana.
La vil•la rústica i la urbana de vegades eren edificis separats però, de vegades eren cossos diferents d’una mateixa construcció. Fins i tot la vil·la urbana podia no ser-hi. En aquest, el senyor acostumava a reservar per al seu ús personal algunes habitacions de la vil·la rústica

El lloc ideal per a construir una vil·la era on hi havia bon clima, terra fertil i una via a prop per tal de tenir fàcil acces a la finca. Si era possible, la vil·la era situada al peu d'una muntanya, orientada cap al sud i prop d'un riu o una font. Quan es trobaven a prop dela mar, la situació de les vil·les era determinada per la proximitat del port ide vegades per una bona vista

La vil•la rústica

En una vil•la eren habituals els conreus de cereals, vinya, oliveres, arbres fruiters i hortalises. La transformació i la conservació d’aquests productes provocava l’aparició d’una indústria més o menys considerable.

Classificació de les eines per conrear el camp

" Ara parlaré de les coses amb les quals s'han de conrear els camps. Alguns les divideixen en dues classes: els homes i les eines auxiliars dels homes, sense les quals no els poden conrear, d'altrres les divideixen en tres tipus : una eina parlant, una altra semiparlant i una altra que es muda, la parlant esta formada pels esclaus, la semiparlant inclou els bous i formen part de la muda, per exemple, els carros."

Varro Del Camp 1, 17, 1

En una vil·la per els treballadors hi hasia habitacles o cellae familiares. cambres per als malalts i un ergastulum o garjola per als qui eren castigats.
No hi mancaven corrals per a l’aviram: colomars, galliners, estanys per als ànecs. i les oques. Alguns d'aquests recintes eren grandiosos. car sevien a l'hora de plaer i de profit per al senyor de la finca. Fins i tot s'arribà a construir menjadoirs dins d'un recinte dedicat a les aus.

Un triclini poc usual

" sota la mateixa teulada de l'aviari hi havia un triclini on es podia sopar delicadament, mentre es veien ocells cuits posats dins del plat, i d'altres que presoners, voleiaven en torn de els finestres, cosa prou inutil,m perwuer les aus volant a la part de dins de les finestres no delectant tant la visdta, com ofen el nas la pudor estranya que se seent".

Varro Del camp 3, 4, 3

També hi havia peixeres d’aigua dolça i d’aigua salada, corrals i tanques per animals de pèl, conills i llebres i lirons la carn dels quals constituïa una menja apreciada pels romans.

D’altres construccions necessaries per a les tasques agrícoles eren els estables per als cavalls i per als bous, els coberts on es guardaven els carros i les eines, el forn, el molí, la premsa, els magatzems per a conservar-hi els productes, generalment en àmfores o en grans recipients, els dolia, enterrats fins al coll en el sòl de les cambres.

Pel que fa a les eines que empraven els romans per a les tasques agrícoles eren gairebé iguals que les utilitzades en els nostres camps abans de la mecanització rural: l’aixada, el podall, la falç. son eines la forma de les quals no ha canviat des de l'epoca romana. Fins i tot en algun indreut encara llauren amb l'arada romana de rella, i en alguns pboles es fa servir la romana per a pesar els productes del camp.

Les vil·les d'abans

Certament es treu mes profit d'una finca s' hi ha edifici, sempre que s'hi consrtrueixi seguint l'esperit practic dels antics., i no per el luxe d'avui en dia En efecte, abans aixecaven en raó dela producció, i ara es fan noés per obtenir-ne plaers sense mesura. Així les vil·les prustiques d'abans eren mes valuoses que les urbanes, cosa que ara es mes aviat a la inversa. Antigament era lloada una vil·la, si tenia una bona cuina pagesa, estables grans, magatzems per al vi i per a l'oli, adequats a la miuda del camp... de la mateixa manera intentavren que la resta de la vil·la fos tal com el conreu ho demanava. En canvi, arta s'afanyen a tenmir una vil·la urbana com mes gran i mes elegant millor.

Varro Del Camp 1, 13, 6 i 7

La pintura

Les parets interiors de els cases - i de vegades les exteriors estaven revestides de pintures que variaven tant pel que fa a l'estil com pel que fa ala qualitat, depenent de l'època i dels recursos econòmics de l'amo.

La pintura , amb una tècnica semblant a la del “gouache”, s'aplicava a la paret que havia estat arrebossada previament i minuciosa amb tres capes de gruix decreixent a base d'una barreja de calç amb altres marterials.

Els colors s'aconseguien a partir de minerals i de substancies vegetals: el vermell amb oxid de ferro o sulfur de mercuri, el blau a base de coure, el groc a base doxid de ferro hidratat, el negre amb vegatls carbonitzats.

No ens queden gaires restes de pintura mural grega de l'època clàssica, però per les descripcions i per le slloances que en fan els escriptors grecs, com Pausanies, devien ser d'un aperfecció de formes i d'una delicadesa de colors extraordinàries, aspectes que ja resulten evidents en les pintures trobades a l'illa de Tera ala Magna Grecia

Tradicionalment s'han definit quatre estils de pintura romana, basant-se principalment en les descobertes de Pompeia.

Estil decoratiu o d’incrustacions

Es mes aviat un estil decoratiu quer npo pas pictoric, que intenta inmitar plaques de marbre mitjançant un joc de colors i relleus. Esta desprovist d'element figuratius.

Primer estil
"Els antics... imitaren primer les varietts i col·locació de plaques de marbre"

Vitruvi 7, 5, 1,

Estil arquitectònic

Consisteix en una decoració que imita elements arquitectònics (portes, columnes, jardins...) creant la il•lusio de la perspectiva a partir del joc d'ombres; hi predomina el vermell.

Segon estil
Despres varen començar a imitar fins i tot les figures d'edificis i le sprojeccions sobresortints de columnes i de sostres en forma de frontó; en els lloc oberts , com les exedres, a causa de l'amplada de les parets, pintaven estructures escèniques..., en canvi, ornamentaven els avingudes cobertes, per la llargada de les parets, amb gran varietat de paisatges..., hi pinten, doncs, ports, turons, costes, rius fonts.

Vitruvi 7, 5,2 .

Estil Ornamental

Desapareix la perspectiva enganyosa a favor de l'ornamentació L'espai pictoric està dividit per columnes molt primes, canalobres, garlandes... A l'interior hi ha petits motius de dibuix delicat (siluetes, paisatges, amorets etc.) El color de fons acostuma a ser el groc clar o el vermell poc intens.

Estil escenogràfic. Es una simbiosi entre el segon i el tercer estils. Torna als colors vius i a les perspectives arquitectoniques, combinantes amb els elements purament decoratius i de caracter miniaturista. La seva preincipal innovació consisteix en l'aparició de quadres amb temàtica mitològica o heroica

Quart estil
" Igualment en alguns llocs trobem la representació d'estatues i d'imatges dels deus o escenes de faules i també les guerres troianes o els viatgesd d'Ulisses per diversos països"

Vitruvi 7, 5, 2,

Els mosaics

El mot mosaic, que deriva de l’expressió opus musivum, està relacionat amb les Muses, i es que de fet hom anomenava opus musivum qwualsevol decoració feta en els llocs consagrats ales muses . Amb el pas del temps el mosaic esdevingue un tipus de paviment elegant que tant era emprat als edificis publics com als privats.

A Grecia, al segle IV aC., ja confeccionaven paviments amb palets de riu de diferents colors per fer dibuixo geometrics i figuratius Mes tard, cap a finals de la republica, els romans empraern aquesta tecnica.

Entre els romans van aparèixer diverses tècniques per a cobrir els paviments:

Opus signinum

Consisteix en un tipus de pavimen llis fet amb calç i pols de rajoles, de teules i d'amfores que ja no podien servir al qual s’encastaven pedretes o tessel·les repersentant motius geomètrics senzills i sense massa complicacions.

Opus sectile

Fet mitjançant plaques de marbre o altres pedres tallades en forma de rombes, quadrats, triangles ... Podien formar dibuixos geometrics variats i fins i tot figuratius en època tardana

Opus tessellatum

L'opus tessellatum o paviement fet amb tesselles col•locades una al costat de l’altra sobre una base de ciment. Les tessel•les eren petits cubs, com daus , més o menys grossos segons la qualitat del mosaic. El material de les tessel·les pot ser de marbre o de diferents pedres de colors o fins i tot de pasta vítria. Amb la combionacio de pedres de diferents colors s'aconsegfuien bells efectes romàtics, tant pel que fa als mosaicxs figuratius com pel que fa als mosaics amb motius geometrics

Opus vermiculatum

Una varietat de l’opus tessellatum és l’opus vermiculatum aquesta tècnica es caracteristica per la utilitzacio de tessel·les minuscules i perque son col·locades inmitant les pinzellades d'una pintura.

El mot vermiculatum es derivat rde verm, ja que fa referencia al detallisme de la disposicio curvilinia dels tessel·les com si fossin cuquets. Aquests mosaics generalment no ern fets i n situ , sino en tallers especialitzats en la reproduccio de pintures sobre plaques rectangulars o quadrades. Cada placa o emblema era enviada al lloc de desti per tal que fos encastada al bell mig d'un altre paviment mes senzill fet per artesans locals. La seva funció era purament decoraviva com si fos una catifa de luxe al centre d'una habitació.

Material de construcció

Materials

En el món antic, els materials bàsics per a la construcció foren la pedra, l’argila i la calç.
Els grecs fan servir paraments molt compactes de pedres rectangulars o poligonals en els edificis de caràcter públic.
L’aportació més important dels romans fou la utilització d’una manera sistemàtica de la calç com a element cohesionador de l’argamassa. L’obtenció de calç es feia en uns forns especials on es cremava la pedra calcària a 1000 ºC, obtenint calç viva, fet que desenvadenava la reacció seguent

CO3Ca-> foc -> CO2 + CaO

Si el CaO, o calviva, després s'hidrata s'obté una espècie de pasta que s'anomena calc amarada que constirueix la base per ala fabvricació de l'argamassa

CaO + H2O -> Ca (OH)2

L'argamassa

Tant bon punt s'ha obtingut la calç amarada s'hi barreja aigua i sorra o putzolana per tal d'evitar que la calç s'esberli, i per tant prei la seva qualitta com a material d'nió

Aquesta barreja constirueix el emorter o argamassa qu eels romans utilitzaven com a material d’unió de les filades de maons o pedres.

Un us molt més freqüent era barrejar-la amb materials diversos (pedres, teules triturades) per tal d'obtenir un conglomerat o opus caementicium, que constituia el cos dels murs.dels edificis. Aquesta barreja rebia el nom de pus caementicium,

Un cop constituit el mur amb la tecnica del'encofrar es revestia amb un parament que podia tenir diferents formes iu estar constituit de diferents materiasls segons l'epoca

Els aparells

L’aparell o opus és la disposició que tenen les peces d’una paret. Els romans n’utilitzaven de diferents tipus:

1 Opus ciclopeu o megalític, utilitzat ja per les civilitzacions anteriors, consisteix en l’amuntegament , més o menys ordenat, de gresos blocs de pedra mal tallats.
2 Opus poligonals fou utilitzat pels grecs i consta de blocs de pedra tallats en forma de polígons irregulars i encaixats els uns amb els atres.
3 Opus quadrantum estas constituit per blocs paral•lelipèdics disposats en filera.
4 Opus incertum, esta format per pedres col•locades de forma irreguar i sense encaixar, mig recobertes de morter.
5 Opud reticulatum cvonsiteix en fileres regulars de petites pedres de superfície quadrada, encaixades com si fossin rombes. Adopta una forma similar a la de una xarxa
6 Opus mixtum, consisteix en la combinacio de fileres de maons i de carreus.
7 Opus spicatum esta fet de rajoles o maons disposats en forma d’espiga .De fet aqwuedt tipus d'aparell e feia servir més enpaviments que no pas en parets.
8 Aparell de maó esta constituit o arrenglerament de maons.

Aqurests cinc tipus d'aparell pressuposen un cos d'argamasssa intern on s'encasten cada un d'ells

Elogi de la vida del camp

El camp

Els romanes, originariament eren un poble de camperols i de pastors, i al llarg de tota la seva història , van tenir una gran predilecció per la vida del camp i per la natura

Els primers camperols vivien del camp que conreaven i del bestià que criaven. Tenien el tros de terra adequat a les seves necessitas i les de la seva família.

Més endavant, quan els romans havien conquerit i pacificat un territori, concediren lots de la terra conquerida a colons, que tot sovint ern soldats veterans. Per a repartir el camp, els romans feien servir el sistema de centuriacio, es a dir dividien la terra en centuries, o parcel·les quadrades de duescentes jovades d'extensió equivalents a cinquanta hectarees. La centuriacio estava basada en una xarxa de linies que s'entrecreuaven perpendicularment com el cardo i el decumanus de les ciutats, formant una quadricula que delimitava les parcel·les

Els canvis polítics i socials van fer que moltes d'aquestes petites propietats anessin a parar a mans d'un sol senyor i que es convertissin en latifundis.

Aquests propietaris eren persones d'una certa categoria social i econòmica que generalment, habitaven a la ciutat. Quan les tasques polítiques, socials i militars els deixaven el temps lliure, es retiraven amb la família a descansar a la seva vil·la que, a més d'estar dedicada a l'explotació agrícola, disposava d'un habitatge amb totes les comoditats d'una casa de ciutat i amb els avantatges de la seva situació al camp.

Motius per viure al camp

"Em preguntes perque vaig tan sovint al meu petit camp de l'àrida regió de Noment. i a la pobra llar de la meva Vil·la? Es que Espars , a la ciutat no hi ha lloc perquè una persona no gaire rica pugui meditar i descansar. Al matí t'amarguen la vida els mestres d'escola, de nit els forners, durant tot el dia els martels dels ferrers... Qui pot enumerar els problemes que hi ha per dormir tranquil ? Tu Espars, ni ho saps ni ho pots saber, estant mimat com estas , a la finca de Petili, on la casa, en el pla, mira cap el cim de les muntanyes ..., i fins i tot tens un ample caminal per anar en carro dins de la teva propietat. Aqui el son pot ser profund, perquè cap xerrameca no destorba el teu descans ni tampoc la llum del dia no la deixes entrar a la teva cambra. A nosaltres en canvi, ens desperten les rialles de la turba de vianants i tot Roma estas davant el dormitori. De tant en tant, cansats d'aquests avorriment, ens abelleix anar a dormir ben amagats a la vil·la

Marcial 12, 57

Aqui a la ciutat, la fam surt carissima i el mercat ens arruïna

Alli a la vil·la la taula s'ompla amb les riqueses del camp propi

Aqui es gasten en un estiu quatre togues o més, alli n'hi ha prou amb una de sola per vestir-me quatre tardors

Marcial 10, 96

Em preguntes, Linus, que em rendeix el meu camps de Noment

Això em rendeix elmeu camp: que no t'he de veure Linus",

Casa Romana

Dormir a Roma es car

" Dincs quins apartaments de lloguer hi ha que permetin dormir? S'han de tenir grans riqueses per a poder dormir a Roma"

Juvenal 3, 235, 236

La majoria dels romans vivia en pisos de lloguer construits els uns damunt els altres i formant blocs de quatre o cinc plantes anomenats insulae. La fusta era el material més utilitzat en la seva construcció i, per tant, hi havia geran perill d'incendis i esfondraments.

Els incendis de cases a Roma

"Tongilia, vas comprar la casa per dos-cents mil sestercis. La va destruir un dels incendis tan freqüents a Roma,

En vas treure un milio de sestercis. Escolta, no pot semblar que tu mateix, Tongilià, hi vas calar foc?."

Marcial 3 52

Nosaltres vivim en una ciutat apuntalada en gran part amb un suport de fusta, car es així com l'administrador fa aguantar les cases a punt de caure.

Tant bon punt ha tapat l'esvoranc d'una vella escletxa, ens mana dormir tranquils mentre esta a punt de caure'ns a sobre la casa. Cal viure on no hi hagi perill d'incendi ni res a temer durant la nit. Ucalegó demana aigua, ja comença a endur-se les seves pobres pertenences, ja fumeja el tercer repla, i tu no te'n adones, si comença el terrabastall als primers graons, tingues per segur que cremara també l'ultim

Juvenal 3, 193-201

Les cases senyorials o domus

Els ciutadans benestants vivien en cases unifamiliars es millors restes de les quals s'han conservat a Pompeia i a Herculà . Per a descriure-les utilitzarem el planol de la casa de Menandre de Pompeia

Aquestes mansions no tenen gairebé cap obertura a l'exterior llevat de la porta . La claror prové de dos patis interiors descoberts al voltant dels quals s'estructuren totes les estances.

Un passadis molt curt anava de la porta fins el primer pati, l'aztri peça fonamental de la casa itàlica, Aquest atri generalment voltast de portics tenia una obertura a cel obert, per on queia l'aigua de la pluja en un estanyol central que de vegades comunciava amb una cisterna subterrània

En una cel·la contigua al passadís hi havia una cel·la per al porter.

L'entrada d'una casa

En un raco de l'atri hi havfia el larari, o fornicula destinada al culte domèstic, on els romasn veneraven els seus avantpassats i els deus de la llar

SAl voltant d'aquest pati hi trobem algunes petites habitacions fosques i, seguiint l'eix de la porta, una ampla cambra que ere autilitzada com a sala de rebre i de reunions de l'amo de la casa amb gent de fora de la família. Aquesta habitació comuinica amb el peristil, un segon pati interior molt ampli.

El peristil estava porticat i ornat amb toyta mena de plantes, flors, estàtues i brolladors . Era molt mes ampli que l'atri i el seu voltant hi havia les cambres mes ben il·luminades i belles de la casa: els dormitoris, cubicula; els salons, oeci, le3s exedres cambres semicirculars, sense porta q uwe tenien un bancx tot al seu voltant

La cambra mes important er aperò el triclini , sala on menjaven els romans , estirats damuint d'uns llirts lleugerament inclinats i recolzant-se sobre coixins. El grup idealnde comensals eras de nou distribuits en grups de tres en cada un dels tres divans que envoltaven la taula. En algunes cases i tot hi ha un menjador d'estiu i un altre d'hivern, amb una orientació diferent pel que fa als raigs de sol.

Les cambres per als banys, que ern una imitació reduïda de les termes publiques, i la cuina no tenien un lloc fix i solien estar en les dependencies mes interiors.

Algunes cases tenien uns locals que donaven al carrer. Eren les tabernae, botigue sper a vendre-hi els productesd que es reocllien a les terres de conteu ede l'amo, o bé per a llogar a altri.

Casa grega

Progressos en la construcció de les cases

En un principi els homes neixien, com les feres en coves a les selves i als boscos, i passaven la vida alimentat-se de menjars natural. Un dia en un indret on els arbres creixien abundants i espessos, les branques sacsejades per un vent de tempesta, van fregar-se entre si fins que s-hi va calar foc. Els homes que hi havia per alli espantats per l'incendi violent, en van fugir, Despres un cop calmada la situació, a poc a poc s'hi acostaren i s'adonaren que la claentor del foc els era agradable al cos, i el mantingueren ences tot cridant altres homes i mostrant-los per senyes quin profit en podien treure.

En aquesta primera comunitat d'homes, uns d'una manera i els altres d'una altra anaven fent crits amb la seva veu i van acabar formant pqaraules segoins les necessitats de cada dia... i a ixío va neixer la conversa entre ells. Per tant, fou arran del descobriment del foc que va neixer la primera societat humana...En aqusesta comunitat, uns van com,ençar a fer aixoplucs amb brancatges, d'altres foradaven coves a les muntanyes, un altres imitant els nius de les aloses, feien estatges de fang i hi posaven branques per a aguantar-ho. De mica en mica , els uns mirant els estatges dels altres i afegint noves idees a les seves, aconsguien perfeccionar les cabanes a mesura qwue el temps passava... Primerament cobrien les parets amb fang que posaven sobre branquetes aguantades per forques clavades a terra. Altres construien parets amb terrossos de terra assecats, les cobrien amb travesses de fusta, i protegien elconjunt amb canyes i amb fulles seques per a resguardar-se contra les pluges i el sol. Quan van veure que aquests aixoplucs no aguantaven la pluja de les tempestes d'hivern, van fer el sostre de doble vessant i així feren escolar l'aigua pel pendent del sostre fet de fang."

Vitruvi, 2, 1, 1-3

Els homes, doncs, la primera cosa que van fer per a viure-hi foren les cabanes. sabem com eren per testimonis escrits, per la comparació amb els habitatges dels pobles desenvolupats actuals i per les urnes cineràries en forma de cabana trobades a Itàlia i a altres indrets, les quals recorden l'estatge on la persona morta habitava quan era viva .

Mes tard per fer els habitacles van començar a ser emprats materials cada vegada més durs. En un principi, els grecs feien les cases amb tovots. Aquestes cases ern bastides unes arran les altres d'una manera desordenada, i el nombre i distribució de les cambres obeïa als accidents topogràfics i a l'extensió del terreny de que es disposava. La claror s'acvonseguia a traves de finestres i de lluernes sense vidres, situades a una alçada que assegurava la intimittat familiar apartada de la vista dels vianants. Molt sovint un pati interior proporcioanava llum i aiure a les cambres que hi donaven. Les parets exteriors eren tran vulnerables que els lladres denominats amb el nom de foradaparets, perquè el procediment mes còmode i ràpid per els robatoris era foradar les parets de les cases.

Fragilitat de les parets de les cases a Grècia:

" Hi havia un lladre, anomenat Bronze, que va gosar dir alguna cosa a Demostenes a proposit d eles seves vetlles i pel fet d'escriure de nit. " Jo se - digué Demostenes- que et faig la guiitza amb la llanti encesa. Però vosaltres, atenesos, no us heu d'estranyar dels robatoris que es cometen, si tenim els lladres de bronze i en canvi les parets de fang".

Plutarc Demostenes 11, 6

Aquestes cases no eren gaire còmodes ni agradables, però satisfeien les necessitats dels seus estadants, que, generalment passaven la major part del dia fora de casa en els grans espais públics oberts on debatien els assumptes polítics.

Al segle IV a C., els canvis político- econòmics de els polis provoquen que els ciutadans es desentenguin de la política i dels assumptes públics i que no participin tant de la vida del carrer. Ara, quan es reuneixen en petits grups, molt sovint ho fan dins les cases particulars. En aquesta situació cada vegada hi ha més demanda de comodittats i de més espais a l'interior de les cases.

Renovació del luxe introduït a les cases

" Si algu de vosaltres ap quina es la casa de Temistocles o de Milciades o dels personatges il·lustres del seu temps, veura que no es pas mes luxosa que le scases dela majoria de ciutadans...ERn canvi avui tots els politics tenen tants diners, que alguns s'han fet construir cases particulars més sumptuoses que molts dels edificis públics".

Demostenes, Contra Autócrates 207-208

Finalment a l'època hel·lenistica, les ciutats greuges formen part degrans regnes governats per dirigent que viuen lluny. Els grecs ja no se senten lligats a la vida ciutadana com abans. Aixó fa que dirigeixen l'atenció a si mateixos com a individus, no com a membres del grup ciutat. Aquest canvi de mentalitat es reflecteix també en els habitacles. Les cases dels rics es fan de materials nobles, son mes grans i mes luxoses que abans i la diferència entre els habitatges dels rics i els dels pobles cada vegada es fa és palesa.

En les il·lustracions anteriors podem veure tres tipus bàsics de cases gregues. Totes tenen un pati interior al voltant del qual es distribueixen les habitacions. Les sales dedicades arebre visites consten genralment d'un vestibul i d'un menjador i solen estar situades a la part mmés accessible de la caa. El nom d'aquestes habitacions, andron, vol dir apartament dels homes, car les dones i els infants ocupaven les habitacions més apoartades del carre, o ocupaven el pis superior. Aquestes estances eren denominades gineceu o apartament de les dones.