Els noms dels romans

Els nens rebien tres noms
Els patricis varons romans tenien tres noms: el praenomen, el nomen i el cognomen.
El praenomen era l’apel•latiu que es donava al nadó mascle i que el diferenciava dels seus possibles germans.
El nomen (nom de la Gens) era el distintiu que portaven els membres d’una família o gens, es a dir, tot aquells que descendien d’un mateix avantpassat per via masculina.
El cognomen (sobrenom) era el distintiu que servia per diferencisar les diferents branques d’una mateixa gens; sovint feien referència a defectes físics, per exemple Crassus (grassonet) Flaccus (d’orelles caigudes) Claudius Coix) Nasson (nassut) Cicero (cigronet) Balbus (quec) Barbatus (pelut)
Les nenes rebien un sol nom, generalment el del pare en femeni, després prenien el cognomen del seu pare.
Molts dels praenomina, nomina i cognomina romans reflecteixen alguna qualitat o defecte d’un avantpassat, o bé fan referència a les tasques agràries dels primers pobladors del Laci, o bé designen el lloc que ocupa l’individu en la descendència, o bé es refereixen a les circumstàncies del naixement
Els nens adoptats duïen nomen i cognomen de l’adoptant.