L'ensenyament a Roma

Al començament, l’educació que rebien els nens i nenes romans era de tipus familiar, és a dir, no anaven a l’escola, ja que no existia i la seva formació estava a cura de la mare i la dida fins a l’edat de 7 anys; a partir d’aleshores, el pare era el qui instruïa els fills mascles; les noies, en canvi, continuaven sent educades pe la mare.
Els nois aprenien observant i escoltant, i els seus ideals eraen els avantpassats i els herois nacionals. Aprenien qüestions relacionades amb l’agricultura, la societat, el respecte per les tradicions familiars i, sobretot, la cura del cos i la salut.
A partir del segle III a.C, per influència grega es posa de moda entre els romans benestants tenir un pedagog grec, que tenia cura del nen fins la pubertat, quan se li imposava la toga viril. Era el seu mestre particular, l’acompanyava a l’escola, l’ajudava a fer els deures, li ensenyava grec, etc.
També va adoptar el sistema educatiu vigent a Grècia i el va traslladar a la seva societat sense fer-hi gaires canvis.
Així, l’educació es va establir al llarg de tres etapes principals. Ara en veurem algunes característiques.

Ensenyament primari de 7 a 12 anys

- Els nens i nenes acudien a una escola, a l’aire lliure i a la vista de tothom. Els acompanyava el paedagogus, un esclau acompanyant, que també s’encarregava de la formació moral dels nens.
- Un mestre, magister, els ensenyava a llegir i escriure, i també calcul. Estava assegut a la seva cathedra, que se situava damunt una tarima.
- Els alumnes, recolzant-se sobre els genolls, escrivien en unes tauletes encerades, les tabellae, amb l’estil (stylo)

Ensenyament secundari Dels 13 fins als 15 ó 16 anys

- Hi acudien només els nois i noies de famílies benestants.
- El professor o grammaticus ensenyava a llegir i compendre els textos dels grans autors clàssics grecs i llatins. És a dir, s’estudiaven matèries que avui correspondrien a la gramàtica i la literatura. Però també rebien algunes nocions d’història, matemàtiques, mitologia, música ...

Superior Dels 17 anys fins als 20

Els nois estudiaven el que correspondria a una carrera universitaria dels nostres dies.
- El rethor, professor d’aquesta etapa, introduïa els seus alumnes en l’estudi de l’oratòria, per tal que els nois sabessin moure’s amb facilitat en la vida pública. Així, aprenien regles per formular diversos tipus de discuroso, els quals, presos directament dels grecs, van convertir l’oratoria en un art purament romà, l’exercici del qual es basava en l’art de convencer, que va ser molt important en els ambients públics i polítics.