Família Romana

La familia es la base de la societat romana, que era d’estructura patriarcal, tots els membres de la familia estaven sotmesos a la Psatria potestat del pater Familias.
La familia romana en sel seu sentit ampli esta formada per El pare (Pater fsamilias) La mare (Mater) els fills (liberi) i els esclaus familiars (servi i ancillae) a més dels clients (antics esclaus que depenen de l’autoritat del pater familias).
La gens Les families romanes estan enquadrades en una estrutura superior (La Gens) formada per totes les families que tenen un avantpassat comú per linia masculina, que tenen un mateix nom de gentilici i el mateix culte a l’avantpassat comú
El PATER FAMILIAS Era el representat legal de la fmília devant de les altres familias de la gens i devant dels poders politics de Roma, també era l’amo legal de la llar i de tots els seus membres, era el responsable de treballar, sostenir económicamente la casa i defensar-la.
El pater familias es la màxima autoritat, perque te la patria potestat i tots els membres de la familia deuen obediencia a les seves decisions
LA DONA ROMANA

Des dels primers temps, la dona romana va gaudir de molta més llibertat que la grega, encara que des del punt de vista legal la vida de la dona romana lliure sempre està en funció dels homes. En aquest sentit, o bé es filla (filia), o bé esposa (uxor), o bé mare de família (materfamilias) o bé vídua (uidua); la qual cosa significa que no tenia drets polítics i jurídics

Només va a l’escola primària; té una infantesa molt breu, ja que es pot casar a partir dels dotze anys, amb el consentiment del pare; no es pot dedicar a cap ofici propi del homes; no pot participar en la vida política; no pot administrar el seu patrimoni. Ni tan sols, en tant que materfamilias, té cap poder sobre els fills.
A partir del seu matrimoni, passava de la patria postestas del pare a la del sogre o marit. Jurídicament, doncs, la dona romana mai no s’emancipava, és a dir, sempre havia de dependre d’algú, ja fos el pare, el sogre, el marit, un germà o, en el millor dels casos un tutor que ella mateixa escollia.
En els primers temps, l’esposa i tots els seus béns passaven a dependre del marit o del sogre.

Tanmateix, a partir del segle II a.C., la dona romana, com que tenia el mateix dret de participar en l’herència paterna que els descendents varons, conservà la propietat dels béns propis i també el dret de divorciar-se. Tot i així, malgrat posseir patrimoni personal, les dones no tenien la facultat jurídica d’administrar-lo. No obstant això, n’hi hagué moltes que administraren la seva part i s’enriquiren molt. Amb el temps, fins i tot se’ls reconegué el dret a fer testament.


ELS FILLS

Quan naixia un fill, la llevadora el posava als peus del pater familias que l’examinava,: en comprovava el sexe, mirava si tenia alguna deformitat i
Elk pater familias tenia la potestat d’acceptar o no el fill, si l’aixecava de terra, manifestava publicament que l’acceptava , el prenia en braços i passava a formar part de la família, en aquest cas el pare estava obligat a alimentar-lo, educar-lo i ogferir-li un dot.
Si li donava l’esquena i no l’agafava el nen o nena estaven exposats a la porta de casa i d’allà podien ser recollits, venuts com esclaus, etc; els dèbils o deformes eren degollats o se’ls deixava morir.
Quan el fill era acceptat es celebrava la cerimonia de la lustratio o purificació una cerimonia per mitja de la qual el fill s’incorporava a la societat relñigiosa familiar. Se li imposava el nom i sdee l’inscrivia al cens de ciutadans.

Dins del grup familiar ocupen un lloc molt important els fills, doncs ells garantitzen la pervivència del llinatge. Els matrimonis que es veuen privats de fills recorren gairebé sempre a l’adopció, que no trobava grans obstacles, donada la relativa freqüència amb que els pares exponien als seus fills recién nascuts quan no podien soportar els gastos de la seva criança.

ELS CLIENTS

la clientela era una institució molt arrelada a la societat romana. El prestigi i el poder d’un ciutada depenia del nombre de clients que tingués
Un client era un ciutada que es trobava sota la protecció d’un altre, a finals de la republica practicament tots els romans eren clients d’altres. El patró tenia la la lleialtat política del eu client per ajudar-lo i protegir-lo quan calia.
Estaven obligats a assistir-lo, recolzar tots els seus projectes i votar-lo si es presentava per un carec polític i ajudar-lo legal i econòmicament