Casa grega

Progressos en la construcció de les cases

En un principi els homes neixien, com les feres en coves a les selves i als boscos, i passaven la vida alimentat-se de menjars natural. Un dia en un indret on els arbres creixien abundants i espessos, les branques sacsejades per un vent de tempesta, van fregar-se entre si fins que s-hi va calar foc. Els homes que hi havia per alli espantats per l'incendi violent, en van fugir, Despres un cop calmada la situació, a poc a poc s'hi acostaren i s'adonaren que la claentor del foc els era agradable al cos, i el mantingueren ences tot cridant altres homes i mostrant-los per senyes quin profit en podien treure.

En aquesta primera comunitat d'homes, uns d'una manera i els altres d'una altra anaven fent crits amb la seva veu i van acabar formant pqaraules segoins les necessitats de cada dia... i a ixío va neixer la conversa entre ells. Per tant, fou arran del descobriment del foc que va neixer la primera societat humana...En aqusesta comunitat, uns van com,ençar a fer aixoplucs amb brancatges, d'altres foradaven coves a les muntanyes, un altres imitant els nius de les aloses, feien estatges de fang i hi posaven branques per a aguantar-ho. De mica en mica , els uns mirant els estatges dels altres i afegint noves idees a les seves, aconsguien perfeccionar les cabanes a mesura qwue el temps passava... Primerament cobrien les parets amb fang que posaven sobre branquetes aguantades per forques clavades a terra. Altres construien parets amb terrossos de terra assecats, les cobrien amb travesses de fusta, i protegien elconjunt amb canyes i amb fulles seques per a resguardar-se contra les pluges i el sol. Quan van veure que aquests aixoplucs no aguantaven la pluja de les tempestes d'hivern, van fer el sostre de doble vessant i així feren escolar l'aigua pel pendent del sostre fet de fang."

Vitruvi, 2, 1, 1-3

Els homes, doncs, la primera cosa que van fer per a viure-hi foren les cabanes. sabem com eren per testimonis escrits, per la comparació amb els habitatges dels pobles desenvolupats actuals i per les urnes cineràries en forma de cabana trobades a Itàlia i a altres indrets, les quals recorden l'estatge on la persona morta habitava quan era viva .

Mes tard per fer els habitacles van començar a ser emprats materials cada vegada més durs. En un principi, els grecs feien les cases amb tovots. Aquestes cases ern bastides unes arran les altres d'una manera desordenada, i el nombre i distribució de les cambres obeïa als accidents topogràfics i a l'extensió del terreny de que es disposava. La claror s'acvonseguia a traves de finestres i de lluernes sense vidres, situades a una alçada que assegurava la intimittat familiar apartada de la vista dels vianants. Molt sovint un pati interior proporcioanava llum i aiure a les cambres que hi donaven. Les parets exteriors eren tran vulnerables que els lladres denominats amb el nom de foradaparets, perquè el procediment mes còmode i ràpid per els robatoris era foradar les parets de les cases.

Fragilitat de les parets de les cases a Grècia:

" Hi havia un lladre, anomenat Bronze, que va gosar dir alguna cosa a Demostenes a proposit d eles seves vetlles i pel fet d'escriure de nit. " Jo se - digué Demostenes- que et faig la guiitza amb la llanti encesa. Però vosaltres, atenesos, no us heu d'estranyar dels robatoris que es cometen, si tenim els lladres de bronze i en canvi les parets de fang".

Plutarc Demostenes 11, 6

Aquestes cases no eren gaire còmodes ni agradables, però satisfeien les necessitats dels seus estadants, que, generalment passaven la major part del dia fora de casa en els grans espais públics oberts on debatien els assumptes polítics.

Al segle IV a C., els canvis político- econòmics de els polis provoquen que els ciutadans es desentenguin de la política i dels assumptes públics i que no participin tant de la vida del carrer. Ara, quan es reuneixen en petits grups, molt sovint ho fan dins les cases particulars. En aquesta situació cada vegada hi ha més demanda de comodittats i de més espais a l'interior de les cases.

Renovació del luxe introduït a les cases

" Si algu de vosaltres ap quina es la casa de Temistocles o de Milciades o dels personatges il·lustres del seu temps, veura que no es pas mes luxosa que le scases dela majoria de ciutadans...ERn canvi avui tots els politics tenen tants diners, que alguns s'han fet construir cases particulars més sumptuoses que molts dels edificis públics".

Demostenes, Contra Autócrates 207-208

Finalment a l'època hel·lenistica, les ciutats greuges formen part degrans regnes governats per dirigent que viuen lluny. Els grecs ja no se senten lligats a la vida ciutadana com abans. Aixó fa que dirigeixen l'atenció a si mateixos com a individus, no com a membres del grup ciutat. Aquest canvi de mentalitat es reflecteix també en els habitacles. Les cases dels rics es fan de materials nobles, son mes grans i mes luxoses que abans i la diferència entre els habitatges dels rics i els dels pobles cada vegada es fa és palesa.

En les il·lustracions anteriors podem veure tres tipus bàsics de cases gregues. Totes tenen un pati interior al voltant del qual es distribueixen les habitacions. Les sales dedicades arebre visites consten genralment d'un vestibul i d'un menjador i solen estar situades a la part mmés accessible de la caa. El nom d'aquestes habitacions, andron, vol dir apartament dels homes, car les dones i els infants ocupaven les habitacions més apoartades del carre, o ocupaven el pis superior. Aquestes estances eren denominades gineceu o apartament de les dones.