El circ

Les curses en els circs romans:
Les curses de carros, que es celebraven en els circs, constituïen l’espectacle que encenia més passions i partidismes més radicals entre els romans. La planta d’un circ romà, bastant semblant a la d’un hipòdrom grec, és un rectangle allargat, els costats més petits del qual, formen un arc de circumferència. La pista estava dividida per un terraplè allargat situat al bell mig i denominat espina. A cada extrem de l’espina hi havia una meta. Damunt de l’espina hi solia haver obeliscs, molts dels quals procedien d’Egipte, estàtues de divinitats, entre les quals no faltava la de la dea Cibeles, brolladors, iset ous grossos de fusta que servien per a assenyalar les set voltes que calia fer en cada carrera. També set dofins escolpits podien fer una funció semblant.
Al davant d’una de les metes hi havia les cotxeres, anomenades carceres, on els cavalls i els carros amb els aurigues esperavene el moment per a posar-se damunt la línia blanca de partida. Tots els espectadors, asseguts a les grades o càvea, esperaven ansiosos el moment.
Pa i jocs de circ
“Aquest poble només desitja dues coses: pa i jocs de circ”
Juvenal, 10, 80-81