A Grecia, al segle IV aC., ja confeccionaven paviments amb palets de riu de diferents colors per fer dibuixo geometrics i figuratius Mes tard, cap a finals de la republica, els romans empraern aquesta tecnica.
Entre els romans van aparèixer diverses tècniques per a cobrir els paviments:
Opus signinum
Consisteix en un tipus de pavimen llis fet amb calç i pols de rajoles, de teules i d'amfores que ja no podien servir al qual s’encastaven pedretes o tessel·les repersentant motius geomètrics senzills i sense massa complicacions.
Opus sectile
Fet mitjançant plaques de marbre o altres pedres tallades en forma de rombes, quadrats, triangles ... Podien formar dibuixos geometrics variats i fins i tot figuratius en època tardana
Opus tessellatum
L'opus tessellatum o paviement fet amb tesselles col•locades una al costat de l’altra sobre una base de ciment. Les tessel•les eren petits cubs, com daus , més o menys grossos segons la qualitat del mosaic. El material de les tessel·les pot ser de marbre o de diferents pedres de colors o fins i tot de pasta vítria. Amb la combionacio de pedres de diferents colors s'aconsegfuien bells efectes romàtics, tant pel que fa als mosaicxs figuratius com pel que fa als mosaics amb motius geometrics
Opus vermiculatum
Una varietat de l’opus tessellatum és l’opus vermiculatum aquesta tècnica es caracteristica per la utilitzacio de tessel·les minuscules i perque son col·locades inmitant les pinzellades d'una pintura.
El mot vermiculatum es derivat rde verm, ja que fa referencia al detallisme de la disposicio curvilinia dels tessel·les com si fossin cuquets. Aquests mosaics generalment no ern fets i n situ , sino en tallers especialitzats en la reproduccio de pintures sobre plaques rectangulars o quadrades. Cada placa o emblema era enviada al lloc de desti per tal que fos encastada al bell mig d'un altre paviment mes senzill fet per artesans locals. La seva funció era purament decoraviva com si fos una catifa de luxe al centre d'una habitació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada