Casa Romana

Dormir a Roma es car

" Dincs quins apartaments de lloguer hi ha que permetin dormir? S'han de tenir grans riqueses per a poder dormir a Roma"

Juvenal 3, 235, 236

La majoria dels romans vivia en pisos de lloguer construits els uns damunt els altres i formant blocs de quatre o cinc plantes anomenats insulae. La fusta era el material més utilitzat en la seva construcció i, per tant, hi havia geran perill d'incendis i esfondraments.

Els incendis de cases a Roma

"Tongilia, vas comprar la casa per dos-cents mil sestercis. La va destruir un dels incendis tan freqüents a Roma,

En vas treure un milio de sestercis. Escolta, no pot semblar que tu mateix, Tongilià, hi vas calar foc?."

Marcial 3 52

Nosaltres vivim en una ciutat apuntalada en gran part amb un suport de fusta, car es així com l'administrador fa aguantar les cases a punt de caure.

Tant bon punt ha tapat l'esvoranc d'una vella escletxa, ens mana dormir tranquils mentre esta a punt de caure'ns a sobre la casa. Cal viure on no hi hagi perill d'incendi ni res a temer durant la nit. Ucalegó demana aigua, ja comença a endur-se les seves pobres pertenences, ja fumeja el tercer repla, i tu no te'n adones, si comença el terrabastall als primers graons, tingues per segur que cremara també l'ultim

Juvenal 3, 193-201

Les cases senyorials o domus

Els ciutadans benestants vivien en cases unifamiliars es millors restes de les quals s'han conservat a Pompeia i a Herculà . Per a descriure-les utilitzarem el planol de la casa de Menandre de Pompeia

Aquestes mansions no tenen gairebé cap obertura a l'exterior llevat de la porta . La claror prové de dos patis interiors descoberts al voltant dels quals s'estructuren totes les estances.

Un passadis molt curt anava de la porta fins el primer pati, l'aztri peça fonamental de la casa itàlica, Aquest atri generalment voltast de portics tenia una obertura a cel obert, per on queia l'aigua de la pluja en un estanyol central que de vegades comunciava amb una cisterna subterrània

En una cel·la contigua al passadís hi havia una cel·la per al porter.

L'entrada d'una casa

En un raco de l'atri hi havfia el larari, o fornicula destinada al culte domèstic, on els romasn veneraven els seus avantpassats i els deus de la llar

SAl voltant d'aquest pati hi trobem algunes petites habitacions fosques i, seguiint l'eix de la porta, una ampla cambra que ere autilitzada com a sala de rebre i de reunions de l'amo de la casa amb gent de fora de la família. Aquesta habitació comuinica amb el peristil, un segon pati interior molt ampli.

El peristil estava porticat i ornat amb toyta mena de plantes, flors, estàtues i brolladors . Era molt mes ampli que l'atri i el seu voltant hi havia les cambres mes ben il·luminades i belles de la casa: els dormitoris, cubicula; els salons, oeci, le3s exedres cambres semicirculars, sense porta q uwe tenien un bancx tot al seu voltant

La cambra mes important er aperò el triclini , sala on menjaven els romans , estirats damuint d'uns llirts lleugerament inclinats i recolzant-se sobre coixins. El grup idealnde comensals eras de nou distribuits en grups de tres en cada un dels tres divans que envoltaven la taula. En algunes cases i tot hi ha un menjador d'estiu i un altre d'hivern, amb una orientació diferent pel que fa als raigs de sol.

Les cambres per als banys, que ern una imitació reduïda de les termes publiques, i la cuina no tenien un lloc fix i solien estar en les dependencies mes interiors.

Algunes cases tenien uns locals que donaven al carrer. Eren les tabernae, botigue sper a vendre-hi els productesd que es reocllien a les terres de conteu ede l'amo, o bé per a llogar a altri.