La pintura , amb una tècnica semblant a la del “gouache”, s'aplicava a la paret que havia estat arrebossada previament i minuciosa amb tres capes de gruix decreixent a base d'una barreja de calç amb altres marterials.
Els colors s'aconseguien a partir de minerals i de substancies vegetals: el vermell amb oxid de ferro o sulfur de mercuri, el blau a base de coure, el groc a base doxid de ferro hidratat, el negre amb vegatls carbonitzats.
No ens queden gaires restes de pintura mural grega de l'època clàssica, però per les descripcions i per le slloances que en fan els escriptors grecs, com Pausanies, devien ser d'un aperfecció de formes i d'una delicadesa de colors extraordinàries, aspectes que ja resulten evidents en les pintures trobades a l'illa de Tera ala Magna Grecia
Tradicionalment s'han definit quatre estils de pintura romana, basant-se principalment en les descobertes de Pompeia.
Estil decoratiu o d’incrustacions
Es mes aviat un estil decoratiu quer npo pas pictoric, que intenta inmitar plaques de marbre mitjançant un joc de colors i relleus. Esta desprovist d'element figuratius.
Primer estil
"Els antics... imitaren primer les varietts i col·locació de plaques de marbre"
Vitruvi 7, 5, 1,
Estil arquitectònic
Consisteix en una decoració que imita elements arquitectònics (portes, columnes, jardins...) creant la il•lusio de la perspectiva a partir del joc d'ombres; hi predomina el vermell.
Segon estil
Despres varen començar a imitar fins i tot les figures d'edificis i le sprojeccions sobresortints de columnes i de sostres en forma de frontó; en els lloc oberts , com les exedres, a causa de l'amplada de les parets, pintaven estructures escèniques..., en canvi, ornamentaven els avingudes cobertes, per la llargada de les parets, amb gran varietat de paisatges..., hi pinten, doncs, ports, turons, costes, rius fonts.
Vitruvi 7, 5,2 .
Estil Ornamental
Desapareix la perspectiva enganyosa a favor de l'ornamentació L'espai pictoric està dividit per columnes molt primes, canalobres, garlandes... A l'interior hi ha petits motius de dibuix delicat (siluetes, paisatges, amorets etc.) El color de fons acostuma a ser el groc clar o el vermell poc intens.
Estil escenogràfic. Es una simbiosi entre el segon i el tercer estils. Torna als colors vius i a les perspectives arquitectoniques, combinantes amb els elements purament decoratius i de caracter miniaturista. La seva preincipal innovació consisteix en l'aparició de quadres amb temàtica mitològica o heroica
Quart estil
" Igualment en alguns llocs trobem la representació d'estatues i d'imatges dels deus o escenes de faules i també les guerres troianes o els viatgesd d'Ulisses per diversos països"
Vitruvi 7, 5, 2,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada