El Temple

Els romans primitius veneraven divinitats incorpòries que eren acció o voluntat pures, els numens. Com que no tenien aparença física no eren representades mitjançant imatges. Les pregaries per a demanar que els numens fossin propicis als humans les feien en recintes sagrats, que no calia pas que fossin temples sino llocs consegrats als deus.
Però a mesura que la religió romana va rebre influències de la civilització etrusca i de la civilització grega, els primitius numens van prendre forma humana, i es van identificar amb els deus de l’Olimp. Arran d’aquesta fusió esl deus romans, com els grecs, necessiten una casa, i els temples són construïts com a estatges per als déus. De la mateixa manera el temple romà es una síntesi del temples etrusc i del temple grec.
El temple etrusc era edificat sobre una base elevada,o podium, amb una escalaa d'acces frontal que conduïa a un vestíbul, generalment amb columnes, des del qual s'entrava a la cel-la, que ocupava tota la amplada i tota la llargària del pòdium llevat de la ocupoada pel vestibul. Les parets del temple etrusc estaven fetes de maons, però la resta era de fusta o de ceràmica.
Els romans van adoptar delñs grecs el podium i l'escala d'accés frontal. Per aixó, la part important i acurada del temple romà es la façana, i l'entrada del recinte on rel temple està situat queda de tal manera que l'espectador, en entrar-hi, veu el temple de cara. El temple romà doncs es troba a al mig del santuari, i de vegades, té la paret posterior inclosa el mur del recinte, amb la qual cosa l'edifici perd l'independència que era una dels característiques del temple grec.
Per influència grega, els romans van afegir una segona fila de columnes al vestibul del temple etrusc, i així el temple romà aconsguia de tenir més profunditat.
En altres casos van aixecar una fila de columnes al voltant de tot el temple. Com que la cel•la ocupava tota l'amplada del podium, simulaven les columnes laterals amb pilastres semicirculars adosades als mur dels ciostats i de la part posterior de la cel•la tal com es veu en el temple de la fortuna viril de Roma.
Finalment un altre tipus de temple, tot i que conserva el podium i les calafrontal, presernta el peristil dels temples grecs.
D'aquesta manera la cel•la més reduïda, queda totalment envoltada per una o dues files de columnes exemptes.
Els romans van emprar la pedra en la construcció de temples, però també van fer servir el maó, que generalment era recvestit amb plaques o pols de marbre. L'us del maó va fer possible l'aparició d'elements arquitectònics corbats, que estan absents de l'arquitectura grega, dissenyada a base de línies rectes.
Classificació dels temples
Els temples, ja des de l'antiguitat, foren classificats en diversos tipus, segons el nombre de les columnes i la seva col•locació.
Classes de temples:
Les disposicions dels temples a partir de les quals es determina el tipus de les seves estructures són aquestes. En primer lloc, el inantis pròstil, amfipròstil, els caris i els lélegs, van poats als déus immortals, van comn

ORDRES ARQUITECTÒNICS:

El temple in antis: és aquell que a la façana, té les antes de les parets que tanquen la cel•la, i al mig de les antes hi ha dues columnes. El temple pròstil és igual que el temple in antis, però té columnes angulars, al davant de les antes, i arquitraus a la part superior. El temple amfipròstil, presenta els mateixos elements que el pròstil, però a més a més, té a la part posteior columnes i frontó igual que al davant.
Vitrubi 3, 2, 1
El temple perípter: es el que té una fila de columnes tot al voltant del cos de l'edifici, de manera que hi ha un pasadís entre la paret de la cel•la i la columnata.
El temple dípter: té una doble fila de columnes al voltant de la cel•la.
El temple pseudodípter: és construit de forma que a més de tenir una filera de columnes tot al voltant del cos central de l'edifici, en la part anterior i posterior n' hi ha una altra. Així semla dípter per la banda de les façanes, però en els laterals només presenta una filera de columnes. El tipus de temple que aconsegueix la simetria total, tan apreciada pels grecs, és el tolos, de planta circular que generalment té una filera de columnes al voltant de la cel•la.
Les columnes dels temples podien ser totes d'una peça o monolítiques o fetes amb tambors que s'unien amb grapes de ferro la part anterior. Després es tapaven les juntures amb estuc perquè no s'hi veiés cap escletxa.