La muralla romana de Barcino que en la seva major part ha arribat als nostres dies, ens ofereix un bell exemple de la voluntad de supervivència d'una ciutat.
Bàrcino era una colònia romana que des de la seva fundació a darreries dels segle I aC. fins a l'any 250 o 260 dC. no havia tingut problemes greus, com tampoc no en tingué tot le mon romà durant aquest període de temps. Per tant la muralla fundacional ede Bàrcino no era gaire elevada fins que fou considerablement ampliada en produir-se una situació de gran inestabilitat.
L'imperi romà, que gariebé durant tres segles s'havia mantingut fermament sòlid, va coneixer una crisi que feu trontollar els seus fonament . La crisi de govern, provocada pel fet que els sectors militars nomenessin els emperadors d'una manera semblant als cops d'estat, fou afavorida per una devallada econòmica molt forta. Aquesta situació d'afebliment de les estructures de l'imperi i romà fou aprofitada per pobles germànics fancs i alemans, els quals trencaren el limes o frontera fortificada del Rin, i desturiren al seu pas nuclis urbans i vil·les romnanes, o cases de pages, d'altra banda es produïren revoltes socials no gaire ben conegudes, ja que les font escrites que ens han arribat no ens en parlen
Tampoc no ha s' ha conservat cap document que testimonii la gran ampliació de la muralla de Bàrcino a finals del segle III o principis del IV, Tanmarteix com que la situació no devia ser gaire diferent de la de qualsevol ciutat antiga, un fragment d ela historia del grec Tucidides que fa referència a la erecció de la muralla d'Atenes del segle V aC. ens pot sevir perfectament per a ambientar-nos en les circumstàncies que es devien donar en les obres d'aixecament de la segona muralla de Bàrcino malgrat les lògiques diferències de temps i lloc.
Construcció de la muralla d'Atenes:
"D'aquesta manera els atenesos emmurallaren la ciutat en no gaire temps, L'estructura mostra encara avui que fou feta de pressa. Els fonaments estan fets amb pedres de tota mena i en certs llocs, amb pedres gens treballades, sinó tal com les portaven. També hi foren emprades moltes columnes procedents de monuments funeraris i marbres esculpits... i es que ho remenaven tot sense miraments per tal d'anar de pressa...
Per consell de Temístocles construiren el gruix de la muralla que encara es veu... Dos carros en direccions oposades hi traginaven les pedres, i a la part interior de la murallal no hi havia ni grava ni morter sinó grans carreus tallats en forma rectangular oi units per fora els uns amb els altres mijançant grapes de ferro i de plom. L'alçada arribà mes o menys a la meitat de la que Temistocles projectà. La seva intenció era que la alçaria i el gruix fessin dessistir els enemics d'atacar-la, i pensava que per la defensa n'hi havia prou amb un nombre reduït d'homes no gaire ben preparats i que els altres podrien prestar servei a la marina.
Així doncs els atenensos construïren les muralles i tot seguit començaren d'altres fortificacions després de laretirada dels medes.
Tucidides 1, 93
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada