La vil·la del camp

La casa de camp dels romans era una granja situada en una finca de producció o fundus, i alhora, un habitatge familiar i una casa per descansar dels trafecs de la ciutat.
Com a granja dedicada als treballs de camp havia de tenir un seguit de construccions adequades a les sevs funcions. Tot el conjunt formava la vil·la rústica.
Com a residencia del senyor, podia arribar a tenir grans edificis amb el terra obert de mosaics i les parets decorades, i luxosos jardins. Aquesta part s’anomenava vil•la urbana.
La vil•la rústica i la urbana de vegades eren edificis separats però, de vegades eren cossos diferents d’una mateixa construcció. Fins i tot la vil·la urbana podia no ser-hi. En aquest, el senyor acostumava a reservar per al seu ús personal algunes habitacions de la vil·la rústica

El lloc ideal per a construir una vil·la era on hi havia bon clima, terra fertil i una via a prop per tal de tenir fàcil acces a la finca. Si era possible, la vil·la era situada al peu d'una muntanya, orientada cap al sud i prop d'un riu o una font. Quan es trobaven a prop dela mar, la situació de les vil·les era determinada per la proximitat del port ide vegades per una bona vista

La vil•la rústica

En una vil•la eren habituals els conreus de cereals, vinya, oliveres, arbres fruiters i hortalises. La transformació i la conservació d’aquests productes provocava l’aparició d’una indústria més o menys considerable.

Classificació de les eines per conrear el camp

" Ara parlaré de les coses amb les quals s'han de conrear els camps. Alguns les divideixen en dues classes: els homes i les eines auxiliars dels homes, sense les quals no els poden conrear, d'altrres les divideixen en tres tipus : una eina parlant, una altra semiparlant i una altra que es muda, la parlant esta formada pels esclaus, la semiparlant inclou els bous i formen part de la muda, per exemple, els carros."

Varro Del Camp 1, 17, 1

En una vil·la per els treballadors hi hasia habitacles o cellae familiares. cambres per als malalts i un ergastulum o garjola per als qui eren castigats.
No hi mancaven corrals per a l’aviram: colomars, galliners, estanys per als ànecs. i les oques. Alguns d'aquests recintes eren grandiosos. car sevien a l'hora de plaer i de profit per al senyor de la finca. Fins i tot s'arribà a construir menjadoirs dins d'un recinte dedicat a les aus.

Un triclini poc usual

" sota la mateixa teulada de l'aviari hi havia un triclini on es podia sopar delicadament, mentre es veien ocells cuits posats dins del plat, i d'altres que presoners, voleiaven en torn de els finestres, cosa prou inutil,m perwuer les aus volant a la part de dins de les finestres no delectant tant la visdta, com ofen el nas la pudor estranya que se seent".

Varro Del camp 3, 4, 3

També hi havia peixeres d’aigua dolça i d’aigua salada, corrals i tanques per animals de pèl, conills i llebres i lirons la carn dels quals constituïa una menja apreciada pels romans.

D’altres construccions necessaries per a les tasques agrícoles eren els estables per als cavalls i per als bous, els coberts on es guardaven els carros i les eines, el forn, el molí, la premsa, els magatzems per a conservar-hi els productes, generalment en àmfores o en grans recipients, els dolia, enterrats fins al coll en el sòl de les cambres.

Pel que fa a les eines que empraven els romans per a les tasques agrícoles eren gairebé iguals que les utilitzades en els nostres camps abans de la mecanització rural: l’aixada, el podall, la falç. son eines la forma de les quals no ha canviat des de l'epoca romana. Fins i tot en algun indreut encara llauren amb l'arada romana de rella, i en alguns pboles es fa servir la romana per a pesar els productes del camp.

Les vil·les d'abans

Certament es treu mes profit d'una finca s' hi ha edifici, sempre que s'hi consrtrueixi seguint l'esperit practic dels antics., i no per el luxe d'avui en dia En efecte, abans aixecaven en raó dela producció, i ara es fan noés per obtenir-ne plaers sense mesura. Així les vil·les prustiques d'abans eren mes valuoses que les urbanes, cosa que ara es mes aviat a la inversa. Antigament era lloada una vil·la, si tenia una bona cuina pagesa, estables grans, magatzems per al vi i per a l'oli, adequats a la miuda del camp... de la mateixa manera intentavren que la resta de la vil·la fos tal com el conreu ho demanava. En canvi, arta s'afanyen a tenmir una vil·la urbana com mes gran i mes elegant millor.

Varro Del Camp 1, 13, 6 i 7