Com les families patricies l'estat Roma te tambe els seus deus Lars Romul i Rem, i també els seus Penats Penates publici que vetllen per l'aprovisionament de la ciutat.
1 Les divinitats especialitzades
Les principals diviniTats a la Roma preimitiva eren els numina, voluntats divines que era necessari fer favorables en qualsevol circumstancia de la existencia.
Per les diferents operadcionxs agricoles els pagesos tenien Sterculinus (que abonala terra) Vervactor (primera arada) Redarator (segona arada) Sator (el sembrador) occator (restrellador)
Per no equivocar-se en les invocacions els sacerdots redactaven llistes de numina els indigamenta., aquesta deus no eren representarts en forma humana i el seu culte es remunta a l'epoca prehistorica.
2 Les triades
Alguns d'aquests numina van cobrasr mes importancia perque presidien tota una activitat aixi saturn pñresidia la sembra, Jano la llum Martt la vegetacio i mes tard Jupiter el cel i els fenomens atm osferics, a vegades eren representat per simbols.
Els primers tres deus agrupa s en una triada van ser Jupite Mart i Jano protectors de la Nacio, despres Jano va ser substituittpr Quirinus identificat mes tard amb Romul, la importancia d'aquesta triada ve donaaada pel nom dels tres famens principals.
Durant l'epoca etrusca es va implantar a Roma la triada vlassica adorada al Capitoli Jupitur, Juno i Minerva. a ells va ser onstruit el primer temple de la ciutata de Roma el temple de Jupìter Capitoli que van construir els etruscs,
3 Principals deus nacionals
Els deus originaris de Roma s'anomenen indigetes i els importats posteriorment novensides.
| CARMENTA ............................deessa de les fonts, despres dela predicció |
A diferència dels grecs els romans no tenen una imaginació fabuladora capaç de crear històries i aventures dels seus deus no tenen ni cosmogònies, ni mitologia ni teologia pròpies.
A partir del segle VI amb l'arribada dels etruscs es produeix una assimilació de les divinitats romanes amb els deus grecs assimilació que anirà creient durant la república
Es el caràcter mateix de la raça itàlica, raça de camperols i de soldats, el que es revela en la multitud dels deus llatins.
F.Guirard
Els deus a l'època clàssica: Acollidors dels deus estrangers i disposats a trobar els punts comuns amb els seus, els romans han assimilat la majoria de les divinitats gregues.
Es suposa que els etruscs han estat els intermediaris d'algunes d'aquestes importacions les analogies que les han permeses però no han estat arbitràries ja que grecs i romans tenien un mateix passat i.e.
Entre el segle VI i el III a C. es crea l'Olimp Greco romà amb 12 deus principals.
Apol·lo arribat d'Italia del sud a finals del segle V es l'únic que ha conservat la seva pesonalitat hel·lenica, poerque els romans no tenien cap deu semblant.
| Deus Romans | Força i idees representades | simbols |
| JUPITER | cel, omnipotent cel i matrtimoni intel·ligencia sol i arts Lluna, caça i fertilitat comerç i eloquencia foc llar Guerra amor i bellesa Terra i fecunditat Mar | aguila, ceptre, llamp pao real, magrana oliba, egida, olivera arc, lira mitja lluna , arc, cervola ales, caduceu martell i enclusa flama carc, armes colom gavilla, falç trident, cavall |
El romans i els deus orientals
Des de l'època de les guerres púniques, els romans van ser atrets per cultes orientals, les erimonies misteriques i els que prometen una vida eterna als seus fidels.
El 204 acullen solemnement la Pedra Negera simbol de Cibeles enviada de Pesinunte pel rei de Pergam davant la petició del senat.
Estan en camnvi prohibidels les manifestacions que per natura pertorben l'ordre es prohibeix el culte cruent d'Atios l'amant de Cibeles.
El 186 una repressió ferotge acaba amb els misteris de Dionis - Baco (Bacanals) a causa dels escandols que propiciaven.
A lèepoca de l'imperi els cultes d'Isis, Serapis i Cibeles s'implanten cada vagada mes en detriment dels deus i dels cultes romans tradicionals. August s¡esforça en aturar l'avanç d'aquests cultes però l'emperador Claudi haurà de reconeixer oficialment els cultes de Atis i Cibeles que fins llavors havien estat prohibits.
Al segle II entrara a tot l'imperi el culte deMitra deu persa del cel de la Terra i dels morts, aquest deu s'oposarà frotalment al cristianisme, amb el qual comparteiux alguns rituals com el baptisme.
La deificació de l'emperador: Imitsant les practique sorientals els provincials i els romans també divinitzaran a la deeesa Roma i a August encara en vida. A Roma només es reverencia el geni d'August pero despres dela seva mport un decret senatorial l'eleva al rang de deu, el divus Augustus es l'apoteosi.
Els successors d'August no son deificats fins a la seva mort però alguns dels pitjors emperadors com Caligula o Domicia es van fer adorar en vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada