La religió romana va anar canviant al llarg de la seva història en acceptar sense massa problemes, la influència de les religions dels diversos pobles amb els quals va estar en contacte; de primer dels etruscs, després dels grecs i, finalment, en època imperial dels diversos corrents orientals.
La religió romana primitiva
L’organització dels aspectes polítics i religiosos de la ciutat de Roma , fundada per Ròmul l’any 753 aC, es atribuida per la tradició al seu successor, Numa pPompili. A ell es deu:
a) La creació del calendari en el quals quedaven distribuïdes les principals festes religioses
b) La creació dels principals cossos sacerdotals: els pontifex els flamens i els augurs.
El Rei es el cap de la religió nacional, està assitit per sacerdots seleccionats entre les families patricies agrupats en col·legis i seleccionatd per cooptació, gaudeixen de privilegis i estan exepmpts de carregues públiques, d'ells només les vestals estan consagrades al celibat.
Amb la caiguda de Tarquini el superb rels `poders reals es divideixen entre els magistrats i es un sacerdot el Rex sacrorum o rex sacrificulus al qual s'imposa renunciar a totes les demes funcions per evitar un eventual restabliment del poder real.
Durant l'imperi els col·legis sacerdotals estan plens i la gran majoria reservats a l'ordre senatorial i alguns a l'ordre equestre
1 culte als deus de la ciutat
Els pontifex: El seu nombre original era de tres quatre o cinc, estan presidits pel rei i deuen els eu nom a la consrvacio del Pont Sublici
Entre les seves funcions destaquen:
- Vigilar les practiques de la religio tan publiques com privades
- Determinar els deures del poble cap els seus deus
El nombre i la importancia dels pontixex creixera durant la republica son 15 en epoca de Sila i 16 en epoca de Cesar.
Les funcions del Pontifex maximus eren:
- Elaborar el calendari dels dies Fastos (laborables) i Nefastos (festius)
- Mantenier al corrent la llista dels Indigamentas (llista de deus revisada i augmentada continuament)
- Organitzar cada any la festa de la triada Capìtolina, acte principal del culte nacional.
Es en epoca republicana el cap de la religio Nacional, fins el segle III es anomenat pels seus col·legues com a carrec vitalici el d'autentic rei i despres e s escollit pel poble. vigila els ritual i consulta al senat, te poder sobre tots els scerdotes, anomena i controla elas Flaminis i les Vestals
A l'imperi el carrec de pontifex maximus el porta el propi emperador com a cap de la religio nacional
Flamens: aquesta paraula esta relacionada amb el sanscric Brahman = pares, els flamen son 15 son els sacerdots publics del culte romà i son els unics que no estan organitzats en col·legi. Cada flamen esta dedicat al servei d'una divinitat
Els flamens majors estan dedicats al culte de Júpiter Mart i Quirinus i els seus noms son (Flamen Dialis, Martialis i Quirinalis, els altres dotze consagrats aaltres deus es diuen Flamen menors
El mes important era el flamen Dial encarregat d'acomplir les funcions religioses del rei quan aquest no es trobava a Roma , no podia fere cap feina, no podia muntar a cavall ni passar mai una nit fora de la seva residencia a canvi perpo tenia dret a un lloc al senati a cadira curul.
La figura del Flamen Dialis que a final de la republica s'haia abandonat es reinstaurada per August
Al mateix temps s'instituira un flaminat especial dedicat al culte de Juli Cesar divinitzat. a partir de llavors tots els emperdors a la seva mort sondivinitzats i tenen consagrat un flamen perpetuus
August creara també el col·legi dels augustals destinat a servir el culte del genius de l'emperador i dels seus Lares.
Els Salis Els salis o saltadors eren 12 estaven onsagrats al curte del deu Mart i Numa els havia confiat la custodsia d'un escut caigut del cel, el rei Numa en va fer contruir 11 mes d'iguals per evitar el seu robatori, una vegada a l'any al mes de març ballen una dança guerrera saltatio al ritme d'un cant sagrat.
Els Fecis son un col·legi diplomatic , la seva creació s'atribueix a Numa pero l'arma de silex amb la qual copejen les seves victimes al sacrifici garanteix el seu origen prehistoric.
Son els que executen les declaracions de guerra i la conclusio de tractats, el cap de cada una de es eevs delegaacinses diu Pater Patratus.
Son els creadors del dret internacional Ius Fetialis
Les Vestals (primer 4 despres 6 i finalment 7) Procedeixen d'un culte anterior a Romul (la seva propia mare Rhea Suilvia era un vestal consagrada).
Manrtenien el foc de la ciutat personificat per la deesa Vesta al seu front esd trobava la Suma Vestal
Eren escollides entre les joves de les families patricies sense cap tara fisica eren allotjades a l'atrium Vestae i estaven vinculades al culte durant 30 anys els deu primers d'aprenentatge, deu de practica i deu d'ensenyança feien vot de pobresa i d'ascetixme, la seva debilitato l'ncompliment del seu vot er castiagat despiatadament eren enterrades vives.
2 Culte als deus de la naturalesa
Els lupercs Es un col·legi de 12 sacerdots triats entre les families patricies maes antigues de Roma els Quinctilis ie ls Fabis, cada any durant el mes de Febrer realitzen un ritual magic desdtinat a defensar els ramats contra els llops.
Despres recorren els carrers de Roma mig despullats i copejant amb corretges de cuir de cabra a aquells que desitgen tenir fills, bons ramats i bones collites, durant la festa de la Fecunditat o Lupercalia en honor del deu Lupercus (llop-cervol) o Faunus assimilat mes tard al Pan dels grecs.
Els Arvals: son tamb eun col·legi de 12 sacerdots constituits al principi pels 12 fills del pastor Faustulus que cada any dutrsant el mes de maig celebren als voltants de Roma una cerimonia en honor de la Dea Dia, Ceres la terra Nutricia.
3 Predicció de l'avenir.
Els augurs. Els augurs no son propament un col·legi sacerdotal sinó un experts oficials per la interpretació del signes celestes eren 6 en total en temps de Tarquini el Superb
Eren els encarregats de consultar els auspicis (aves spicere) en nom de l’estat; especialemernt observaven el vol dels ocells o laq gana dels pollastres sagrats. Com que no es podia prendre cap decisió política o militar sense haver consultat prèviament els auspicis, la seva influència va arribar a ser molt important.
Els haruspex En època de la monarquia es va crear una nova i important escola sacerdotal: els haruspex, sacerdots encarregats de vaticinar l’avenir examinant les entranyes (hara en etrusc) – fonamentalment el fetge – dels animals sacrificats deduint-se presagis. El complex ritual que seguien per portar-ho a terme feia d’aquest tipus d’endevinació una activitat summament especialitzada. També eren experts mitjançant l’observació d’un llamp, a esbrinar si aquest era de bon o mal presagi;
El col·legi d'haruspex que fins e l'epoca de l'imperi es considerava sacerdots de rang inferior rep la seva formacio a la Academia, el seu nombre es limitat a 60 per escapoar a critiques i bromes i reben la consagració oficial sota al govern de l'emperador Claudi
Els interprets dels llibres sibilins El rei Tarquini el superb va comprar a la sibila de Cumes els llibres sibilins, llibres de caràcter profètic i va constituir un col·legi de dos sacerdotsels duoviri sacris faciundis per decobrir alla en cas d'aconteixements meravellosos prodigia indicacions capaces de salvaguardar Roma.
Sila augmenta el nombre de interprets dels llibre sibilins de 10 a 15 membres i els encarrega la vigilancia dels cultes estrangers. Quindecemviri sacris faciundis
Els cultes orientals, L'arribada de nous deus procedents sobretot d'orient portaran també la institució d'altres col·legis sacerdotals
Archigals de Cibeles
Grans sacerdots de Isis
Patres de Mitra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada