La construcció d'una ciutat de nova planta anava precedida d'un seguit de cerimònies rituals. Un augur consultava els presagis tot examinant les entranyes d'un animal sacrificat per veure-hi la voluntat dels déus. Si els signes eren favorables l'augur delimitava en el terreny el lloc precis que ocuparia la nova ciutat. El perímetre del nucli urbà era marcat pel solc d'una arada. Aquesta cerimonia constituïa la inauguratio.
Fundació de Roma
Ròmul, després d'haver enterrat Rem... fundà la ciutat. Havia fet venir d'Etrúria homes que segons unes ordenacions i fórmules sagrades dirigien i ensenyaven cada detall, com en la celebració d'un misteri. Fou excavat un fossat al voltant... Després traçaren l'entorn, com un cercle al voltant d'un centre, el recinte de la ciutat. El fundador posà la rella de bronze a una arada, hi engana un bou i una vaca i traça ell mateix sobre la línia marcada, un solc profund. Els qui el segueixen s'encarreguen de tirar dins del cercle els terrossos que l'arada aixeca, i de mirar de no deixar-ne cap girat enfora. Amb aquesta línia marquen el perímetre de la muralla... Allí on pensen obrir una porta aixequen l'arada la fan passar pel damunt i interrompen el solc. Per això els romans consideren sagrada tota la muralla, llevat de les portes, perquè si consideressin sagrades les portes, no fora possible, sense escrúpols religiosos, ni fer-hi entrar ni sortir les coses que són necessàries i impures.
Ròmul, després d'haver enterrat Rem... fundà la ciutat. Havia fet venir d'Etrúria homes que segons unes ordenacions i fórmules sagrades dirigien i ensenyaven cada detall, com en la celebració d'un misteri. Fou excavat un fossat al voltant... Després traçaren l'entorn, com un cercle al voltant d'un centre, el recinte de la ciutat. El fundador posà la rella de bronze a una arada, hi engana un bou i una vaca i traça ell mateix sobre la línia marcada, un solc profund. Els qui el segueixen s'encarreguen de tirar dins del cercle els terrossos que l'arada aixeca, i de mirar de no deixar-ne cap girat enfora. Amb aquesta línia marquen el perímetre de la muralla... Allí on pensen obrir una porta aixequen l'arada la fan passar pel damunt i interrompen el solc. Per això els romans consideren sagrada tota la muralla, llevat de les portes, perquè si consideressin sagrades les portes, no fora possible, sense escrúpols religiosos, ni fer-hi entrar ni sortir les coses que són necessàries i impures.
PLUTARC Vida de Ròmul 11, 1-5
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada