El culte public

Els romans son un poble molt religios i rigoros en l'observacia dels rituals, de tal manera que qualsevol equivocacio o negligència els obligava a començar altra vegada tota la cerimònia.

1 LLocs de culte:

Templum designa en primer lloc el camp d'observació rectangular que l'augur traça al cel inauguratio am bel seu bastó encorvat lituus i on anotarà el pas dels ocells. els favorables a la dreta dextra els desfavorables a l'esquerra sinistra

Despres la paraula templum es va aplicar a la part del cel que domina el recinte sagrat de Roma. pomerium al centre del qual es realitzen les consideracions dels augurs.

Finalment templum va pasar a significar la residencia d'un deu, el temple esta destinat nomes a resguardar l'estatua a la "cella". Eñl culte se celebvra davant del temple a l'aire lliure entorn d'un altar (altaria es l'altar d'un deu superior i ara el de qualsevol altre deu).

Els temples son petits i rectangualars la gent no hi entra mai. A Roma es troba un temple rodo el de Vesta pero segons Aulo Geli es deu al tipic ritual que s'hi celebra i no pot ser considerat com un temple.

Altres llocs de culte: les capelles

aedicula - quan nomes hi ha una estatua,
sacellum - quannhi ha un altar
lucus - bosc sagrat
fons - font

Al final dela republica els temples cauen en ruines a causa de l'escpticisme del poble, es roben els tresors dels deus i moltes d les antigues festes religoses deixen de celebrar-se. els sacerdots perden part de les seves funcions.

2 Oracions i promeses (votum)

Les oracions: el sacerdot llegeix les formules i el fidel (suplicant) tocant l'altar o els genolls d el'estatua les repeteix evitant qualsevol error. Les oracions acabaen amb l'adoratio, acte d'enviar un petó amb la ma esquerra oscula facere o amb l' acte d'agenollar-se supplicatio

Els vots: vota facere suscipere, concipere, es fer promeses a un deu, edificar un temple, celebrar jocs, (ludi votivi) oferir sacrificis , dons, primicies, de collites etc. A vegades es redacta el vot en una taula de fusta lligada als genolls del deu.

3 Els sacrificis: els sacrificis segueixen en ordre a les oracions i els vots . Per oferir un vot l'oficiant ha de banyar-se i revcestir-se amb una roba blanca
Els animals a immolar si son grans (victima) i si son poetits (hostia) han de ser animals sense tara, Estan adornats de cintes (vittae) i les banyes pintades d'or Els esclaus sagrats els prten amb un acorda pero sense estirar perque sembli que ells mateixos van al sacrifici

Abans del sacrifici es col·loca sobre el cap de la victima un pastis elaborat per les vestals i fet de mel, farina i sal (mola salsa) i es ruixa la victima amb el vi poreviament degustat pel sacerdot es la libacio (libatio)

Quan tot esta a punt el servent (victimarius) demana permis al sacerdot amb aquestes paraules: Agone ?

A les quals el sacerdot amb el cap cobert per la toda respon hoc age, i el victimari immola la bestia ( immolare de mola salsa ) d'un cop de destral o de ganivet.

Un cop decapitada la bestia els haruspex examinen les entranyes (exta) mentre s quemla carn es reparteix entre el sacerdot i els presents, si els exta sobretot el fetge donen bona impressio es cremen a l'altar si no tenen bon aspecte el sacrifici s'ha de repetir perque no ha agradat als deus.

Al principi eren també frequents els sacrificis humans.

Durant la republica els sacrificis humans hgairebe desapareixen pero durant lese guerres ciuvils tornen a reapareixer, despres de la batalla de Perusa Octavi va fer immolar a l'altar de Cese molts centenars de ciutadans notables.

4 Les festes i Els Jocs

El calendari republica te marcats fins a 45 dies de festes religioses, les festes poden ser fixes, "aestivae" o mobils " indictivae" les festes de la ciutat indican el caracter realista de la religió romana i tenen per objecte esencialment practicar els rituals de protecció.
A les festes de l estat s'afegeixen festes dels temples. festes dels barris de les quals moltes conserven el seu caracter agrari com les compitalia, festa de les cruilles. per altra banda el dia dels idus de cda mes esta consagrat a Jupiter.

Els jocs Son manifestacions espectaculars dedicades a una divinitat.

Els primeres jocs que es van celebrar aRoma daten de l'epoca de Romul es en la celebracio de les consualia jocs en honor de l deu agrari Consus quan es produeix el rapte de les sabines,

Tarquini l'antic va construir el circ maxim i va instituir els Ludi Romani que se ce lebraven anualment

Durant l'epoca republicana 60 dies estan dedicats a Jocs publics els ludi solemnes celebrats a data fixa i ggeneralment en ocasio de les festes religioses.

per altre banda augmenten els ludi votivi celebrats una sola vegda en honor d'una gran empresa poden estar organitzats diretament per l'estat o be per particulars sota la supervició de l'estat.
Capo al final de la republica organitzar jocs es una bona propaganda per atreure el favor dels electors.

5 Practiques excepcionals

Purificació (lustratio) es realitza al mig d'una processo dopnant tre voltes a l'objecte que es vol purificar, el ritrual acaba amb el sacrifici d'un porc una ovella i un toro (suovetaurilia, sus-ovis-taurus) aquest ritual se celebra copm una promesa per obtenir un favor important

Devotio i consecratio capitis, aquest ritual te per objecte declarar sacera un individu es a dir consagrar-lo als deus infernals, aquest ritual es en realitatuna condemna religiosa que comporta la condemna civil d'exili o mort i la perdua dels bens

Festi: ofert a l'estatua d'un dei ajagut enn un llit "lecisterne" o sentat aen una cazdira "sellisterne" sobretat dedicades a les estatues de Jupirer "Epulum Iovis", Juno i Minerva.

Decadencia dels cultes tradicionals al final de la republica: sota l'impuls de les idees gregues els cultes tradicioalscauen en la decadencia. Epiucur afirma que els deus no s'ocupen del s hoes l a bona societat republicana es escepticai copnsidera qu ela religio nomes es necessaria per a la plebs. el poble també abandona poc a poc les tardicions-