Les directrius urbanistiques anteriors constitueixen el punt de referència dels arquitectes hel·lenístics i romans a l'hora de projectar el disseny d'una nova ciutat A mes a mes a les ciutats romanes es nota la influència de la disposició dels campaments, o castra, en els quals un ambit quadrat o rectangular era dividit al centre per un gran carrer de nord a sud, anomenat cardo maximus, i per un altre carrer d'est a oest., denominat decumanus maximus. a un costat i a l'altre en ambdues diereccions, hi havia els carrers secundaris que dividien la ciutat en illes de cases, o insulae de tal manera que es formava la estructura en quadricula.
Despres d'haver triat el lloc d'assentament d'una ciutat, delimitaven les diverses zones i la seva funció, generalment d'acord amb la divisió hipodàmica que cita Aristòtil una zona sagrada dedicada als temples, una altra pública, on hi havia el mercat, les termes, la plaça, el teatre, els gimnasis, etc. i una altra privada o residencial per a construir-hi habitatges particulars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada