Religió familiar

L’erudit francés Fustel de Coulanges, en la seva obra la ciutat antiga definia la familia com un grup de persones a qui la religió permetia invocar la mateixa llar i oferir menjaar fúnebre als mateixos avantpassats
Entre les persones que comnprenien aquetsta societat religiosa no hi era compresa l’esposa, llevat que renuncies prèviament al culte de la seva pròpia família, cosa que nomes succeia quan el matrimoni s’havia celebrat amb la fórmula cum manu.
El summe sacerdot d’aquesta petita comunitat era el pater familias: a ell, i només ell li competia celebrar els ritus familiar i entre les sevs obligacions hi havia la de conservar-los i transmetre’ls als seus descendents per mitja del fill mascle.

Cultes domèstics (sacra familiaria)

Els cultes domèstics eren practicats nomes per les families patricies i eren l'index mes profund de la desigualdat social, els cultes domestics estaven basats en una sola creencia la immortalitat de l'anima

1 Culte al primer avantpassat: Lers families patricies, gens, rendien culte al seu primer avantpassat fundador de la família,aquest priumer fundadior era normalment un home.

La família Iulia (Gens Iulia) venera com afundadora la deessa Venus com a mare d'Enees i avia de Iulo .

2 El culte al llar domestic: A l'atri de les cases patricies hi ha una capella domèstica (lararium o sacrarium), es un altar (ara) que esta foradat a la part de dalt (llar) on es conserva el focus patrius on sempre esta ences el foc sagrat.

Un ninxol acull les petites estates de cera que rtepresenten els deus familiars als quals poden oferirse flors i sacrificis.

Els lars, (lar familiaris) deu de la casa als quals poden oferirse flors i sacrificis.
Els penats deus de les provisions (penus-rebost)

3 Els culte als morts: Es d'origen etrusc i va se r fundat sovbre el temor als morts, les animes dels morts estan considerades com perilloses i malefiques cal apaciguar la seva rancunia amb gests rituals.

Les seves estatues (manes) situades a l'latar domestics reben flors i aliments els dies d'animversdari del seu naixement.

Tenen a mes consagrades dues festes: Les feralia que duran nou dies durant els quals no se celebren matrimonis i els temples estan tancats

Les lemuria cerimonies funebres celebrades durant els idus de maig, destinades a conjurar els malefiucis dles espectres (larvae) i les animes dels criminals i deles seves victimes (lemuria) les Lemuria duren sis dies i les practiques religioses duren tres nits. El dia dels idus de Maig les vestals llencen al Tiber 30 maniquins de "mimbre" que repreeenten als ancians i son la resta d'un antic sacrifici humà.

El Geni domestic: Cada home des del seu naixement esta assistit per un Geni (Genius) en el cas de l'home esta representat a vegades per una serp. Les dones no tenen Genisu propi i el seu lloc esta ocupat per la deessa Juno. El culte molt senzill esta associat amb la participacio d'esclaus i lliberts als cultes domèstics.

Organització dels cultes domèstics

El culte domestic no te un ritual comú suo quisque ritu sacrificum faciat

El pater families es el ministre del culte domestic i ensenya als seus fills les oracions, els himnes i les practiques de las seva religió domèstica ja que el fill el substituira com a ministre quan mori, si un home no te un fill que el substitueixi en pot adoptar un.

Les filles no poden particpar del culte domestic del seu pare fins despres del matrimoni

Un esclau dela casa serveix de sagrista en els rituals domestics i en treu una certa preeminencia entre els altres esclaus.

El sumus puntifex ha d'assegurear-se la correcta pràctica dels cultes familiars per garantir la tranquilitat del públic i lliurar-lo dels lemurs.