El proveïment d'aigua a les ciutats fou un problema de solució prioritaria per als pobles del'antiguitat. Les solucuions que trobaren els grecs foren semblants: pous, cisternes, i fonts. Els romans, per altra banda, aportaren una innovació en els transport de l'aigua: els aqueductes a base d'arcades
Els tres primers sistemes pressuposen la presencia de l'aigua a la ciutat o molt a prop i la seva extracció per mitjans manuals o mecanics. L'aqueducte . en canvi implica una innovació. L'aigua cal anar-la a busdcar lluny de la ciutat, alli on hi hagi una font permanent que pugui assegurar un cabal durant tot l'any
La seva construccio demana el coneixement i la aplicació d'unes tècniques d'enginyeria que permetin que el transport de l'aigua sigui continu i puguin resoldre els impediments geogràfics.
Com aconseguien l'aigua
"Però si no hi hagues fonts en les quals es puguin empalmar les conduccions d'aigua, cal excavar pous... Pero si els terrenys fossin massa durs o le svens d'aigua es trobessin a massa profunditat, lavors ...cal recollir l'abundor d'aigua procedent dels terrats i dels llocs més elevats.
Vitruvi 8, 6
Tal com ens explica el text, no totes les ciutats romanes posseien aqüeductes. En molts conjunts urbans trobem un gran nombre de ciksternes per a recoillir l'aigua de la pluja i pous, com es el cas d'Empuries. A les vil·les rustiques, on no ppdoien empalmar les conduccions d'aigua amb la xarxa general, utilitzaven també el sistema de cisternes per a cobrir les sevs necessitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada